22
Rafael Redondo Ens ha deixat en Rafa Redondo, amic, mestre, referent, poeta. Com escriu la seva filla als amics i amigues d'Ipar Haizea, "la seva marxa deixa en nosaltres una absència física que fa mal, però també una presència profunda que ens acompanya sempre. El nostre aita ha estat un regal que continuarà parlant-nos en silenci, i estic segura que ho seguirà fent al cor de tots i totes nosaltres.” Gràcies Rafa, amic de l'ànima!
Albert Camus Les guerres, la manca de llibertat, les persecucions i injustícies de tota mena, canvien de noms i d’escenaris però, tossudes, continuen sacsejant-nos cada dia. En uns moments especialment difícils, hem volgut recuperar el discurs d’Albert Camus, en la seva acceptació del Premi Nobel de Literatura, l’any 1957. En aquella ocasió Camus subratllava que el sentit de l’ofici d’escriptor és comprendre i posar-se al servei dels qui pateixen “la Història”. Unes paraules que es podrien traslladar a qualsevol camp d’activitat.
Marià Corbí Cal considerar que les coses no són coses, ni els éssers són éssers. Són només signes, senyals que apunten a la dimensió absoluta. Aquests signes i senyals parlen eficaçment de la dimensió absoluta. De si mateixos només diuen que són peribles i models d'un vivent. Cada ésser, cada signe, diu una cosa exclusiva del misteri dels mons immensos. Del misteri dels mons diuen que hi és, perquè sí, que és absolut.
Daniel Barenboim El director d'orquestra Daniel Baremboim i el seu amic Edward Saïd (palestí, activista, professor universitari i crític literari), compromesos amb la pau entre Israel i Palestina, van fundar una orquestra que reunia músics d'Israel, Palestina i altres països àrabs. Baremboim reflexiona aquí sobre la necessitat del reconeixement mutu. "Per descomptat, l'Orquestra no pot portar la pau -escriu-. No obstant això, pot crear les condicions per a una base d’entesa sense la qual ni tan sols és possible parlar-ne."
Shitao Compartim un petit tast d’una obra que val la pena assaborir a poc a poc. Shitao (1642-1707), pintor i cal·lígraf, va viure les primeres dècades de la seva vida com a monjo budista. Després d’haver-se allunyat de la vida monàstica, va entrar en els cercles artístics i lletrats independents, i es va acostar a l’espiritualitat taoista. Al llarg dels darrers anys de la seva vida va compondre els "Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga", una bona porta per accedir al pensament i l’espiritualitat xinesa.
Marià Corbí No és el mateix tenir una interpretació coherent de la realitat que tenir una actitud sensitiva sàvia de la realitat. La primera actitud és resultat d’uns principis teòrics bàsics tractats per una persona lògica i calmada, la segona actitud és el resultat d’un savi. No és el mateix tenir un sistema coherent d'interpretació de la realitat, basat en postulats, principis científics i metodologia abstracta de la realitat, que tenir una experiència profunda de la realitat, des d'on s'obren les portes a altres experiències fondes de la realitat. L’experiència profunda és sentir i llum de la ment. El que és sensitiu, quan és profund, és també llum de la ment. El sentir i la llum no van separats, són una unitat.
Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...
J.Amando Robles Compartimos un estudio de J.A. Robles sobre la noche oscura como experiencia y como tema espiritual en San Juan de la Cruz. Noche que es sufrimiento pero también experiencia de gozo y dicha. Robles parte de la hipótesis que la percepción que el santo tiene de la misma se debe a la visión dual que durante mucho tiempo ha tenido de Dios y de su relación con él, y que si su visión de Dios y de su relación con él no fuera dualista sino no-dual, la noche no sería tan noche y oscuridad sino gozo y ventura…
CETR A l'epistemologia axiològica iniciada per Marià Corbí s'afirma que els humans tenim un doble accés a la realitat gràcies al fet de parlar, i que això és el que ens diferencia de la resta d'animals. La nostra captació de la doble dimensió en la realitat té conseqüències: és allò que ens obre la possibilitat de l'art, la filosofia, allò que s'ha anomenat espiritualitat i l'acció desinteressada. El curs consta de 6 sessions, una al mes de gener a juny, on es treballarà, a més de la nova antropologia introduïda per l'epistemologia axiològica, i la seva conseqüència com la doble dimensió de la realitat, la noció de què allò que prenem per realitat és la nostra modelació, però que per necessitat la prenem com a descripció de com és la realitat; abordarem els dos tipus d'epistemologia: la mítica i la no mítica, entre d'altres temes extrets del llibre de Marià Corbí Proyectos colectivos para sociedades dinámicas. Principios de Epistemología Axiológica de la Ed. Herder.
Teresa Guardans Viure com un ésser humà requereix que superfície i fons es mantinguin en connexió, que les capacitats de la persona beguin del silenci, sentin, coneguin des del seu silenci. Qui viu així, no oblida sobreviure, és clar, però ho fa vetllant per tot i per tothom des de la profunda comunió, minúscula espurna de vida que sap del misteri de cada bocí d’existència... (Article publicat a la revista VALORS, nº. 231)