Skip to content

Amos Oz, la difícil aposta per la convivència

Ens deixa Amos Oz (28.12.2018), la seva veu perviurà en els seus escrits; una veu de profund compromís per la recerca de solucions possibles, un missatge que va més enllà d'unes circumstàncies concretes quan els conflictes aparentment irresolubles sembla que no deixen de multiplicar-se. Tot recordant el seu esforç incansable per la convivència, reproduïm les seves paraules a la recepció del premi Príncep d'Astúries 2007.
Llegir més

Magorium y la tienda mágica de juguetes

Un text extret de la darrera publicació de Marià Corbí, PERPLEJIDADES (Bubok, 2018). El llibre és essencialment un poemari, però inclou aquest text que ens sembla que ajuda a emmarcar el sentit del conjunt 'd'indagacions en vers'. "Vivim l'ancianitat com una època de pèrdues -diu- [...] Una etapa que podria ser de pau, de felicitat, de reconciliació amb tot, tendeix a convertir-se en una etapa de frustració, de pena i de por davant la fi imminent... "
Llegir més

Sobre poesia

El problema de la poesia és com arribar a penetrar en el món i en nosaltres com a part del món, com penetrar en el que és i en el que no és, com escoltar-lo i com deixar-lo manifestar. La poesia ha de ser revelació del que és, manifestació del que és, presència i absència; però, ho és?
Llegir més

La peor enfermedad, tener de piedra el corazón

Petita selecció del poemari del cantautor, activista professor i poeta Rafa Sánchez: SED (San Pablo, 2018. 144 p.). Versos que conviden a no asfixiar la vida que batega en cadascú; paraules que, obrint-se camí en nosaltres, ens recorden el veritable sabor de la vida, la importància de donar-nos temps, de ser-hi del tot, a cada moment.
Llegir més

La construcció de relats col·lectius, un repte del segle XXI

Cada societat ha viscut segons un patró col·lectiu que orientava al grup, oferint-li un sentit de vida al grup i als individus. La mil·lenària forma de desenvolupar projectes col·lectius està ara desapareixent per a no tornar més. La seva construcció és ara a les nostres mans i sota la nostra responsabilitat. Estarem a l'alçada qualitativa necessària per tal d'exercir aquesta responsabilitat adequadament? L'últim llibre de Y.N. Harari posa de relleu la necessitat de prendre consciència d'aquest gran repte.
Llegir més

Debilitat i agressivitat humana

Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.
Llegir més

Shodoka, el “Cant de la Veritable Via”: una selecció

Petita selecció d'un text essencial del budisme zen. L'autor és Yongjia Xuanjue (665-713), conegut també com Yoka Daishi ("Daishi" -gran mestre-, nascut a Yoka, a la Xina), i en aquest Cant insisteix en la importància de veure i viure des de la profunda qualitat humana, des del que veritablement som. "Tothom posseeix en sí mateix un inesgotable tresor de llibertat" del que tothom podria beneficiar-se.
Llegir més

L’amic Bhakti Das ens ha deixat

En Bhakti Das ens ha deixat. A finals d'agost el cor li va fallar mentre era en un ashram al Canadà. Tots els que l'hem conegut el trobarem molt a faltar; en Bhakti, impregnat de la música i de la saviesa de l'hinduisme, ha estat col·laborador d'aquesta casa des dels inicis: concerts, xerrades, cursos, pràctiques de silenci... sempre tenia el "sí" a punt. El planeta queda més apagat sense el seu riure, la seva gran cordialitat, la seva música i la seva gran vàlua personal.
Llegir més

Raons pel cultiu intensiu de la gran qualitat humana

Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.
Llegir més
Back To Top