22
De la vida i de l’itinerari personal de Dag Hammarskjöld (1905-1961), que va ser Secretari General de les Nacions Unides i premi Nobel de la Pau, queden aquests Senyals en el camí, un diari alimentat d’intenses lectures espirituals (Eckhart, Joan…
La veritable relació amb els altres significa no buscar en el rostre d'altres el reconeixement de la meva pròpia identitat, de la meva importància, de la meva pròpia estima. Qui viu de l'aprovació i el reconeixement de fora, viu en…
Jesús neix i viu en un dels moments més difícils de la història del poble d'Israel, pocs anys abans de la destrucció del Temple i de l'expulsió de Jerusalem, moment de fortes tensions a l'interior del judaisme. En aquest marc,…
La terra no existeix com a la peanya de les nostres vides. El que existeix no és "humans que neixen i moren". El que hi ha no són éssers, coses, entitats. Res d'això existeix. Tot això és només la lectura…
El periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski reflexiona sobre les maneres en què les diferents cultures van establir contacte al llarg de la història i sobre els desafiaments que enfronta l'alteritat. És un fragment del recull de conferències: El encuentro…
Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p. És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem…
Si realment es vol analitzar en profunditat l'actual crisi sistèmica del món occidental i en especial europeu, cal instal·lar-se, com a punt de partida imprescindible, en el pla teorètic de l'esperit que ens situa en una nova perspectiva d'anàlisi. Cal…
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.