Salvar el jo o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
El Haiku: vía espiritual
El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en…
Rabí Hil·lel i els orígens del Talmud
Els ensenyaments de Rabí Hil·lel han donat peu a molts treballs de reflexió, són presents en la vida jueva des de fa més de dos mil anys. La història d’aquest mestre ens permetrà apropar-nos al judaisme i a alguns aspectes…
Maduresa interior
Amb una calma total i amb tot el cerimonial requerit, com si tingués temps infinit interiorment, un mestre té sempre temps infinit, l'abat es va posar a preparar la tinta. Amb un moviment regular de la mà, va estar fregant fins…
Fora de nosaltres no hi ha llum
Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?
Satyakama Jabala vol saber qui és
Satyakama, amb les seves preguntes, és un noi que apareix a l’Upanixad Xandogya, un venerable escrit de més de 2600 anys. Ell ens introduirà a l’hinduisme. Les seves preocupacions, els seus interrogants, la seva recerca vital, ens permetran aproximar-nos a la perspectiva hindú de l’existència i a alguns dels elements que configuren el seu paisatge. [El text forma part del llibre de T. Guardans: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. 143 p.]
El silenci de Jesús
petit fragment de l'obra d'Hugo Mujica, Kénosis: sabiduría y compasión en los Evangelios. (Buenos Aires, Marea, 2009. pgs. 95-97). --- Jesús no parla, un cop més ens lliura el seu silenci, un cop més ens espera, ofereix l'espai de la reflexió, calla perquè els altres puguin parlar en el seu interior, calla perquè escoltin el ressò de les paraules que diuen i siguin elles les que parlin als mateixos que les profereixen, calla perquè les paraules recorrin la història dels qui les pronuncien: perquè l'acusació acusi a aquell que acusa.
La comprensió ens guia vers la tolerància i la compassió
Fragments de la darrera publicació de l’autor: REFLEXIONES SOBRE LA CUALIDAD HUMANA en una época de cambios. (Verloc, 2012)El desmantellament axiològic i religiós no és conseqüència de la decadència de les noves societats. Les noves societats industrials no són més…
Més enllà del tsunami cultural: presentació a l’obra col·lectiva
Más allá del tsunami cultural: Marià Corbí, explorador libre de un tránsito inaplazable. Madrid, Bubok, 2011. 301 p. Una obra que analitza i presenta el pensament de Marià Corbí, algunes de les seves aportacions i el seu itinerari personal, amb…
Transformar una il·lusió
(publicat a El País, 23 d’Abril 2012) El passat 2 de març, Daniel Innerarity escrivia l'article desenredar una il·lusió , en què qüestionava "el mite de la democràcia digital". La tesi del filòsof és que els optimistes digitals, als que…