22
Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida…
En aquest article publicat en l'obra col·lectiva: Espiritualidad y política (Cristóbal Cervantes, ed.; Kairós, 2011. 346 p.), Corbí qüestiona: “L'organització de les societats és perfectament autònoma de la religió i l'espiritualitat, però en aquesta nova situació sorgeix un problema…
(fragmento de: El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. pgs. 232-236) Introito La vida, contra lo que se ha dicho, no es una mala noche en una mala posada; ni ella, por sí misma, es un valle…
La plena consciència de la ignorància congènita a la nostra espècie, necessària per sobreviure com a éssers necessitats, consciència programada i conreada des dels mateixos orígens de la nostra estirp, hauria de conduir-nos a la comprensió, a la tolerància i…
Wangari Maathai, creadora del Moviment Cinturó Verd, premi Nobel de la Pau 2004, moria al mes de setembre. Dona de gran qualitat humana, lluitadora incansable pels drets de la vida, els de la Terra, de la naturalesa, de les persones…
Aprendre a confiar, estimar allò que es fa i consciència de la impermanència: els tres pilars que destaca Steve Jobs per orientar una vida de qualitat. Amb motiu de la seva mort molts mitjans han recordat fragments d’aquell discurs de…
En una primera lectura, els sermons i tractats de mestre Eckhart semblen visar cap a altures ben difícils d’atansar, sense oferir escales ni cordes. Anima, amb insistència, a realitzar la naturalesa "divina", el propi ésser, il·limitat, infinit (...) Si llegint a Joan de la Creu es podria tenir la sensació d'estar davant d'un itinerari guiat, Eckhart sembla no oferir pistes concretes... De fet tan sense "escales" resulten l'un com l'altre quan apunten a l'orientació de les facultats més enllà de si mateix: "per sobre de si mateix i per damunt de les potències de l'ànima", només "desposseir-se del que no és, del jo i de tot el que li pertany"... (1980: 101). Però en actitud d’oients atents, sentim el seu esforç per reconduir la nostra mirada, vivim la seva provocació.
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.
(article publicat a La Vanguardia, 27 d'agost, 2011. p.13) Tamisats per l’ensopiment de les vacances arriben els cruixits d'un món en fallida. Fets inconnexos però que junts componen una nova trama de vida. Crema Londres, la xenofòbia massacra a Noruega,…
(http://www.josepmlozano.cat 12/07/2011) De vegades em pregunto si el que explica la inquietud i el neguit en què vivim, sobretot pel que fa a projectar el futur, no és altra cosa que la mostra de la nostra enorme, infinita, inesgotable capacitat…