skip to Main Content

Elements constitutius d’una societat creativa

Marià Corbí Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, es necessitaran a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la el suport axiològic com un sistema de cohesió i motivació. Concretem aquests dos grans components: Cal un plantejament científic i les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics. A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia d'allò qualitatiu.
Read More

Les societats de coneixement: una oferta-imposició de felicitat

José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.
Read More

Egocentración y egoísmo

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Read More

Societat de coneixement i lliure accés al cultiu de la Qualitat Humana Profunda sense creences

Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.
Read More

Allò natural-digital a les societats de coneixement

José Manuel Bobadilla L'epistemologia axiològica ens ofereix algunes dades per afrontar aquesta qüestió: (1) No som ningú vingut a aquest món, sinó que som aquest món, (2) no hi ha un món natural allà fora i (3) som un animal constituït com a tal per la llengua i el nostre món és una modelació a la mida de les nostres necessitats. Des d'aquestes dades podem dir que el món humà és un món modelat per la llengua i, en conseqüència, afirmem que no hi ha un món natural allà fora, ja que tot és una modelació feta des de la llengua, però això vol dir que tota modelació que faci lanimal-humà és no-natural o artificial? No.
Read More

Observacions organitzatives i axiològiques de la sobrevivència a través del creixement continu i accelerat de les TC.

Marià Corbí Pretenem rastrejar les conseqüències organitzatives i axiològiques de la sobrevivència dels col·lectius que creixen gràcies a la innovació contínua i accelerada a través de les TC. Aquesta és la dada: les tecnociències en desenvolupament continuat i accelerat exponencialment són el mitjà de supervivència a les SC. Les TC tenen un desenvolupament abstracte, lògic. Això comporta que la marxa de les SC vindrà determinada per la lògica pròpia de les ciències, perquè se'n viu. La lògica de desenvolupament i innovació de les ciències i de les tecnologies és la que proporcionarà els mitjans de supervivència. Serà, doncs, una lògica forçada; en aquesta lògica no intervindran per res elements axiològics.
Read More

I si el problema fos la naturalització del món i la realitat de l’animal-humà?

José Manuel Bobadilla Les generacions més joves, i no tan joves, viuen immerses en un món naturalitzat i en una realitat humana que han de donar com real. No hi ha, en el seu imaginari col·lectiu, un qüestionament de la seva quotidianitat que s'escapi del món donat per real. Les preguntes que es plantegen es queden en meres demandes o reivindicacions socials, potser, les qüestions més profundes únicament giren al voltant de la pregunta sobre qui ha dit que o per què les coses són així, en altres paraules, només hi ha un qüestionament sobre la normativitat establerta i/o d'un cert ordre social. D'altra banda, els discursos naturalistes o essencialistes-naturalistes, han atorgat, a la idea de Natura, un ordre ontològic diferent que construeix, a la ment dels joves, una dualitat entre una naturalesa, gairebé humanitzada, i l'ésser humà; aquesta dualitat fa que, tot i saber-se ells part de la natura, se sentin diferents d'ella. Aquí, els qüestionaments són del mateix ordre que en els anteriors: com ens relacionem amb la natura o contraposar el món natural amb el món urbà, és a dir, com s'ha construït la relació entre allò humà i la natura, un qüestionament que queda reduït, una altra vegada, a la normativitat o a un ordre socialment establert.
Read More

CETR recomana el llibre – Fragmentar el futuro: Ensayos sobre tecnodiversidad de Yuk Hui (2020)

La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix ​​avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l'esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.
Read More

Generació Z, explicada. L’ART DE VIURE EN UNA ERA DIGITAL

Aquest llibre escrit per quatre professores de diverses universitats nord-americanes i del Regne Unit Roberta Katz, Sarah Ogilvie, Jane Shaw i Linda Woodhead (Universitat de Stanford, Harris Manchester College, Oxford University, Lancaster University) a partir de 120 entrevistes a estudiants, tracta sobre les formes distintives de ser, els valors i la visió del món que comparteixen molts membres de la Generació Z. Explica les seves històries amb les seves pròpies paraules, els seus memes i molt més. No pretès ser un estudi definitiu d'aquesta generació; és, més aviat, una instantània de la vida d'alguns membres de la Generació Z als anys 2016-2020, explorant qui són i com es desenvolupen a la seva vida diària. També utilitza la lent de la Generació Z per pensar en els problemes que enfronta el nostre món avui, incloses les paradoxes i pressions que tots trobem, en observar allò que els membres de la Generació Z veuen com les grans preocupacions i com les aborden. En aquest sentit, també és un llibre que espera no només reflectir les vides de la Generació Z, sinó també comprendre com busquen reparar tants aspectes trencats del nostre món.
Read More
Back To Top