Societat en canvi

215

REFLEXIONS SOBRE L’ART EN LES SOCIETATS DE CONEIXEMENT

L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res.   No és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta.    L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda.   Les arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.
Read More→

Introducció al llibre Pandemia: La covid-19 commou al món

«No em toquis», segons Juan 20, 17, és el que li va dir Jesús a Maria Magdalena quan ella ho va reconèixer després de la seva resurrecció. Com he d'entendre jo, un ateu cristià confés, aquestes paraules? En primer lloc, vull associar-les amb la resposta de Crist quan els seus deixebles li pregunten com sabran que ha tornat, que ha ressuscitat. Crist els diu que estarà allà on hi hagi amor entre els seus creients. Estarà allà no com una persona a qui es pot tocar, sinó com el vincle d'amor i solidaritat entre la gent. De manera que «no em toquis, toca i relaciona't amb els altres en l'esperit de l'amor».
Read More→

La co-indagació i la co-creació en les SC.

Deixem establert que el cultiu de la DA en les SC no pot fer-se per la via de la submissió, com es va realitzar en el passat, sinó que tendirà de realitzar per la via de la indagació i creació lliure. Amb això només hem plantejat la meitat de el problema del cultiu de la DA en les SC. En les SC, que viuen de la indagació i creació lliure, no és viable un cultiu de la CHP que no sigui també, com l'art i la ciència, indagació i creació lliure, en cas contrari comportaria una mena esquizofrènia en el pensar i en el sentir.
Read More→

La robotització dels llocs de treball: un tema per a la reflexió.

Per abordar aquest tema cal fer una breu presentació sobre l'estat de la qüestió per saber exactament on ens trobem. Segons l'informe Un futur que funciona: automatització, ocupació i productivitat publicat el 2017 per McKinsey & Company: "Suggereixen que la meitat de les activitats laborals de l'actualitat poguessin automatitzar per al 2055 tot i que això pot passar 20 anys abans o després depenent de diversos factors" (McKinsey & Company, 2017) I aquests factors són: (1) la viabilitat tècnica, (2) el cost de desenvolupar i implementar les solucions tecnològiques, (3) les dinàmiques de mercat laboral, (4) els beneficis econòmics i (5) la reglamentació i acceptació social.
Read More→

Les apories de l’ètica

Si per construir l'ètica partim d'una antropologia que diu que els humans som animals racionals, ens trobarem amb problemes irresolubles. És indubtable que ja amb les societats industrials i, sobretot amb la progressiva implantació de les societats de coneixement d'innovació i canvi continu, s'ha generat un gran problema axiològic greu. La moral propugnada per les religions en les societats agrari-autoritàries s'ha mostrat com no apta per a les noves circumstàncies culturals. Quan van aparèixer les societats industrials es van trobar que la moral religiosa no solucionava els problemes axiològics que la nova manera de vida presentava. La solució que van trobar va ser o eliminar la religió o separar la religió de les normes de la vida col·lectiva. Es va abandonar la moral religiosa i es va intentar fonamentar un sistema de comportaments col·lectius que no depengués de les creences; es va pensar construir una ètica de fonament racional.
Read More→

SERVEIXEN ELS VALORS QUE HEM REBUT?

Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps,  en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar  com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.
Read More→

LOS DESAFÍOS DE LA NUEVA SITUACIÓN CULTURAL GENERADA POR LA DINÁMICA DE INNOVACIÓN EN CIENCIA Y TECNOLOGÍA

La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.
Read More→

L’ètica més enllà del jo

El gest de girar la clau per posar en marxa el motor del cotxe no sembla que tingui gaire rellevància ètica [...] Però el fet que aquest petit gest el realitzin milions de persones cada minut, hora a hora, dia a dia i any rere any, per tot el planeta, fa que no només esdevingui èticament rellevant sinó que es converteixi en un dels principals problemes ètics que la humanitat ha d'afrontar.
Read More→

Gran crisi global després del coronavirus

Ja fa temps que les institucions no estan funcionant bé i també fa temps que els ciutadans estan disgustats, molestos, desitjant que per fi arribi un canvi que arregli les coses, perquè així no podem seguir. Fa temps que es fa palès que l'opció per la societat de coneixement, que és inevitable i que ja està funcionant en múltiples aspectes, s'ha d'estructurar més coherentment sense la contradicció de que tot el poder de les tecnociències i de les possibilitats que s'obren, estiguin en mans d'un capitalisme explotador i immisericorde. Dona la impressió que la gravíssima crisi de salut de la pandèmia del coronavirus, i de les conseqüències que en seguiran, seria l'ocasió per culminar el trànsit d'una societat industrial de capitalisme explotador, a una societat coherentment estructurada de coneixement.
Read More→

Existeix el capitalisme de la vigilància? Respon Shoshana Zuboff

El capitalisme de la vigilància tal com ho crida l'economista i filòsofa Shoshana Zuboff és una forma de capitalisme "sense precedents" que prediu les accions dels internautes en el món real amb l'únic propòsit de beneficiar les empreses. Les experiències dels usuaris es converteixen així en matèries primeres que permeten crear dades per avançar-se a comportaments futurs.
Read More→
Back To Top