215
Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.
Volem advertir el parentiu en la pretensió i la similitud entre la nostra idea que totes les espècies vivents han de modelar la immensitat que els envolta a la mesura de les seves necessitats de supervivència, del seu sistema cerebral, sensitiu i operatiu i el principi antròpic de Hawking.
En el seu llibre "Reinventar les organitzacions" (2016) Frédéric Laloux classifica les organitzacions en cinc tipus segons la seva manera de gestionar-se. Ens interessa presentar un exemple d'empresa Teal extret del llibre, entre molts d'altres, que ens permet confirmar la viabilitat d'aquest tipus d'organització. De manera sintètica podem dir que el funcionament de les empreses Teal es basa en la confiança com a mode essencial de relació entre col·legues en un entorn on tota la informació és compartida i on la presa de decisions es realitza usant el procés dels consells (qualsevol persona pot prendre una decisió però abans ha de consultar a les parts afectades i als experts en la matèria). Cada treballador té total responsabilitat per l'organització i tots tenen la mateixa vàlua bàsica que es desenvolupa en un entorn emocionalment i espiritualment segur. Presentem el cas d'Buurtzorg una empresa d'infermeres originària d'Holanda que no treballen a l'hospital sinó que van a les cases de la gent gran o que han tingut un accident.
Uns investigadors de la Deusto Business School han estudiat els trets de la generació millennial que ells anomenen ‘Generació Z’ a partir de 600 enquestats. Han presentat un resum molt sintetitzat de les conclusions que resumeixen els trets d’aquesta generació. Hem pogut comprovar que els resultats són plenament concordants amb l'estudi realitzat conjuntament amb Marta Granés que vam presentar com ponència al 13è Encontre Internacional CETR. Així resumeixen la manera de ser d'aquesta generació: "desconfían de la educación superior actual por su falta de pragmatismo y lejanía de las vanguardias tecnológicas. También podrán saber que los Z españoles votaron masivamente en las últimas elecciones y se muestran muy preocupados por la situación política......
Premi Nobel d’Economia Diari Ara 04/02/2018 Des del 1995 que assisteixo a la conferència anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, Suïssa, on l’anomenada elit global es reuneix per debatre sobre els problemes del món. Mai n’he sortit tan desanimat com aquest any. El món està infestat de problemes gairebé insolubles. La desigualtat augmenta, especialment en les economies avançades. La revolució digital, malgrat el seu potencial, també comporta greus riscos per a la privacitat, la seguretat, l’ocupació i la democràcia, reptes que es veuen agreujats per l’augment del poder monopolista d’un grapat de gegants de dades nord-americans i xinesos, com Facebook i Google. El canvi climàtic és una amenaça existencial per a tota l’economia global tal com la coneixem.
Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d'ofertes de menys qualitat o de més). Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Oferim aquí algunes reflexions de Todorov (1939-2017) extretes de: Los enemigos íntimos de la democracia. Galaxia Gutenberg, 2016. 206 p. —- “La barbàrie ens amenaça tots des de l’interior –deia aquest semiòleg i humanista en una entrevista-. Tots som potencialment bàrbars, en certs actes i actituds que consisteixen a no reconèixer la plena humanitat dels altres perquè són diferents, i tractar-los amb condescendència, menyspreu o hostilitat”.
Article publicat a: Perspectiva Escolar, nº 388, estiu 2016. Conversa entre M. Fradera i Teresa Dalmau, Núria Monteis i Carme Puigderrajols. Parlem de les religions a l’aula: hi ha escoles en què el treball pel coneixement de la diversitat religiosa és una realitat en marxa. Un dissabte al matí, ens reunim quatre mestres per parlar-ne, i per parlar-vos-en: com van ser els inicis, què és el que ens va dur a fer aquesta opció, com ho vivim, reptes, fruits, mancances, necessitats...
Publicat a EL PERIÓDICO: Divendres, 26 d'agost del 2016. De petites ens ho van ensenyar, ens van dir: nenes, noies, quan comenceu a ser dones, vestiu-vos com cal, tapeu-vos els cossos perquè en ells hi ha la temptació, la vergonya, el dimoni. El nostre desig d'homes és impetuós, irrefrenable i no el podem controlar, és més fàcil que sigueu les dones les que us dissimuleu sota les teles per no provocar-lo. A la zona d'on jo vinc, al nord del sud i a l'est de l'oest, ...
és un fragment del llibre de Joan Domènech Francesch: Elogi de l’educació lenta. Barcelona, Graó, 2009. pgs. 82-86. L’educació és un recorregut lent amb moltes estacions, en el transcurs del qual, a través d’una multitud de situacions, les persones van…