Skip to content

5è Encontre Internacional de CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

Dando un paso más, este Quinto Encuentro se ha propuesto estudiar el tema de “la espiritualidad en sí misma” que es una cualidad humana peculiar que nos adentra en el abismo de Dios, o como quiera que se represente esa dimensión absoluta. Una cualidad que nos es constitutiva, pero que debe cultivarse también para vivir como humanos y para habitar en la tierra convenientemente, aunque no se tenga el propósito o la posibilidad de adentrarse en el océano de nuestra dimensión absoluta. Dicha espiritualidad tiene que ser viable en una sociedad laica, no creyente, no religiosa y de globalización a todos los niveles, pero en especial de globalización espiritual. En una sociedad así hay que aclarar y precisar qué es propiamente eso que llamamos “espiritualidad”. El eje de nuestro trabajo ha sido pues: “qué es eso, a lo cual no sabemos exactamente cómo denominar ahora, y que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y vivieron unido a la religión”.

Llegir més

4rt. Encontre Internacional de CETR. LECTURA PURAMENTE SIMBÓLICA DE LOS TEXTOS SAGRADOS. Ensayos prácticos

Després d'un primer any dedicat als obstacles específics que les societats d'innovació contínua poden representar per a l'espiritualitat, un segon centrat a posar en relleu les possibles aportacions de les tradicions religioses a aquest tipus de societat, es va veure la necessitat de dedicar la tercera convocatòria a abordar el tema de la lectura simbòlica dels textos religiosos. En la lectura simbòlica semblava trobar-se la clau per superar obstacles i per poder recollir els llegats de les tradicions religioses i espirituals de la humanitat en la nova realitat cultural. Aquest tercera trobada va tenir lloc a l'estiu de l'any 2006 i en ell es van donar importants passos de cara a concretar les característiques teòriques i les maneres d'una lectura simbòlica. Faltava fer l'exercici pràctic sobre exemples concrets i significatius, des de la perspectiva de les diferents tradicions participants en la trobada. I aquesta va ser la proposta de treball per aquesta Quarta Trobada..

Llegir més

3r. Encontre Internacional CETR. Lectura simbòlica dels textos sagrats

La segona gran revolució industrial, la de la tecnociència i la de la informàtica, ens ha introduït en una dinàmica de contínua transformació de tots els paràmetres de la vida col·lectiva: canvis constants en les ciències i tecnologies, en les maneres de treball i organització tant socials com familiars, en els valors col·lectius i sistemes de cohesió. Tota aquesta dinàmica té un fonament científic-tècnic i un motor econòmic: l'èxit econòmic depèn de la capacitat d'innovació d'empreses i països en productes i serveis. Aquestes transformacions accelerades, han tingut una greu conseqüència: s'han desplaçat culturalment les formes tradicionals de les religions. Els missatges de les religions s'han tornat opacs per a la gran majoria dels grups socials, especialment per als més implicats en la cultura, en les ciències i tecnologies i per als sectors més joves dels col·lectius. El que intentaríem en la trobada seria comprendre el més possible aquest fenomen.

Llegir més

2º Encontre Internacional de CETR. ¿Qué pueden ofrecer las tradiciones religiosas a las sociedades del S. XXI?

La temàtica d'aquesta segona trobada: Què poden oferir les tradicions religioses a les societats de segle XXI? Partim de la constatació que les societats de segle XXI viuen i s'articulen sense creences. Continuen estant formades per homes i dones amb moltes opinions i actuacions a-crítiques; però ja no conserven interpretacions, valoracions, maneres d'actuar i organitzar-se que es tinguin com absolutes, sigui perquè Déu així ho va revelar, el va establir, o perquè ho hagi fixat i establert la mateixa naturalesa de les coses. Són societats en què es dona per fet, amb un saber més o menys lúcid però sempre operant, que tot el nostre saber, la nostra forma de valorar, actuar, organitzar-nos i viure, són creació nostra, sotmesa a canvis continus, al ritme de les nostres pròpies creacions científiques i tecnològiques. Són, per això, societats laiques, és a dir societats que interpreten i valoren la realitat, treballen, s'organitzen, actuen i viuen sense principis absoluts religiosos, i tampoc ideològics; saben, mental i fàcticament, que tot pot o, fins i tot, ha de canviar al pas de les grans transformacions científiques i tecnològiques i al pas de les grans innovacions en productes i serveis que aquests sabers provoquen. Són societats que no poden acceptar l'heteronomia en els seus projectes i formes de vida, perquè saben que estan forçades a ser les creadores de les seves pròpies maneres canviants de viure. Saben que estan forçades a ser autònomes en tots els aspectes de la seva vida, tant individual com col·lectiva.

Llegir més

1r. Encontre Internacional CETR. Obstáculos a la espiritualidad en las sociedades europeas del siglo XXI

La segunda gran revolución industrial, la de la tecno-ciencia y la de la informática, nos ha introducido en una dinámica de continua transformación de todos los parámetros de la vida colectiva: cambios constantes en las ciencias y tecnologías, en los modos de trabajo y organización tanto sociales como familiares, en los valores colectivos y sistemas de cohesión. Toda esta dinámica tiene un fundamento científico-técnico y un motor económico: el éxito económico depende de la capacidad de innovación de empresas y países en productos y servicios. Estas transformaciones aceleradas, han tenido una grave consecuencia: han desplazado culturalmente las formas tradicionales de las religiones. Los mensajes de las religiones se han vuelto opacos para la gran mayoría de los grupos sociales, especialmente para los más implicados en la cultura, en las ciencias y tecnologías y para los sectores más jóvenes de los colectivos. Lo que intentaríamos en el encuentro sería comprender lo más posible este fenómeno. Las tradiciones religiosas nacieron, se desarrollaron y se expresaron en un tipo de sociedad que en la Europa desarrollada es sólo residual. La gran calidad y riqueza de la espiritualidad de las tradiciones se vertió en esa copa y se ofrece todavía en ella. Pero los colectivos se alejan de ese vino; ni lo aceptan ni lo beben. El rechazo es tan completo que ya no resulta ni problema. El caso de los jóvenes es paradigmático.

Llegir més
Back To Top