J.Amando Robles Como es sabido, en los años sesenta del siglo pasado la tesis dominante en el campo del estudio de lo religioso fue la secularización. Según esta tesis fue común considerar que, como efecto de la modernización, la religión estaba entrando en profunda crisis. Ello al menos en Occidente. Aunque era frecuente reconocerla una aplicación más universal. Era una convicción y casi una evidencia empírica: con la modernización — industrialización, urbanización y autonomía, está en la política, cultura, filosofía y ciencia— la religión tendía a ser superada si no a diluirse y desaparecer como una visión mítica del pasado. Pero la religión no ha desaparecido. Reiteradamente las encuestas muestran que la mayor parte del mundo, incluido Occidente, sigue siendo religiosa, al menos creyente en Dios, y no faltan autores, como Peter L. Berger, que pronostican un siglo XXI religioso, incluso más religioso que los tiempos pasados. De hecho, no creen que la religión se esté privatizando, tal es el caso del sociólogo José Casanova, ni ven razones por las que la religión tendría que verse críticamente afectada.
3r. Encontre Internacional CETR. Lectura simbòlica dels textos sagrats
3r Encontre Internacional de CETR (2006)
Autor: Coordina Marià Corbí (VVAA)
Edició: Autoedició, 2007, 266p.
Descàrrega gratuïta o compra’l al nostre centre
Temàtica dels 15 Encontres Internacionals amb links als llibres
La segona gran revolució industrial, la de la tecnociència i la de la informàtica, ens ha introduït en una dinàmica de contínua transformació de tots els paràmetres de la vida col·lectiva: canvis constants en les ciències i tecnologies, en les maneres de treball i organització tant socials com familiars, en els valors col·lectius i sistemes de cohesió.
Tota aquesta dinàmica té un fonament científic-tècnic i un motor econòmic: l’èxit econòmic depèn de la capacitat d’innovació d’empreses i països en productes i serveis.
Aquestes transformacions accelerades, han tingut una greu conseqüència: s’han desplaçat culturalment les formes tradicionals de les religions. Els missatges de les religions s’han tornat opacs per a la gran majoria dels grups socials, especialment per als més implicats en la cultura, en les ciències i tecnologies i per als sectors més joves dels col·lectius.
El que intentaríem en la trobada seria comprendre el més possible aquest fenomen.
Aquest volum recull les ponències de l’Encontre i el resum dels debats entorn a elles. El tema d’estudi ha estat sobre la lectura simbòlica dels textos religiosos. Aquest és el sumari de les ponències:
[1] Les cinc primeres trobades es van realitzar a Can Bordoi sota el patrocini de la Fundació Jaume Bofill, d’aquí el títol del llibre. Però a partir de l’any 2009, la 6a. edició, ja sense el seu patrocini, les trobades van passar a anomenar-se Trobades Internacionals de CETR.
Sumari
Para un elenco de las “creencias” cristianas José Mª Vigil
Los mitos y los símbolos en las nuevas circunstancias culturales Marià Corbí
Símbolos nada más. Aproximación a la hermenéutica espiritual sufí alil Bárcena
Símbolo y religión: el silencio del fluyente balbucir Francesc Torradeflot
Entre la memoria y la esperanza Alberto Moreiras
De la naturaleza simbólica del len-guaje religioso a su lectura J. Amando Robles
Narraciones sagradas y símbolos: en busca del mensaje elemental. Una pers-pectiva desde el judaismo Gabriel Mazer
Acerca de la lectura puramente simbólica de los textos de las tradiciones religiosas Domingo Melero
Resumen y Conclusiones
Related Posts
This Post Has 0 Comments