Els nostres parents animals tenen el seu sistema de vida, el que podríem anomenar el seu sistema d'acotació, interpretació i de valoració de la realitat, determinat genèticament. Hi ha, doncs, un estricte paral·lelisme entre el quadre de necessitats, els instruments biològics d'actuació en el medi, i el conjunt significatiu del medi de cada espècie.
Anem a reflexionar sobre la necessitat ineludible de la qualitat humana (CH) i la qualitat humana profunda (CHP) a les societats de coneixement. El que es digui d'elles val també per a totes les societats en trànsits ràpids d'uns modes de vida a altres: trànsits de societats pre-industrials a industrials, d'industrials a societats de coneixement. Totes les societats de la terra estan en aquests trànsits ràpids, perquè l'arribada i globalització de les societats de coneixement, innovació i canvi continu són com un destí inevitable per a tots els humans de la terra. Ningú no pot lliurar-se d'elles perquè uns vivents necessitats i fràgils com nosaltres no poden ignorar les enormes avantatges que les societats de coneixement aporten a la nostra supervivència i fragilitat. Suposada aquesta situació, totes les societats hauran de passar des d'on estiguin a les societats de coneixement. No cal ni aconsellable recórrer tots els estadis intermedis. Es poden evitar; ja hi ha hagut pobles que han passat de societats pre-industrials, fins i tot primitives, a societats de coneixement, i altres ho estan fent a Àsia.
L'any 1881, trobem una gran quantitat de referències de Nietzsche en referència a la idea de l'etern retorn, un pensament que marcarà la seva obra de manera molt especial fins al final de la seva producció filosòfica. Potser aquest sigui un dels temes més problemàtics del seu pensament i un dels més subjectes a equívocs en intentar comprendre-ho. Fins i tot Nietzsche, si s'até a l'elaboració de la seva reflexió sobre el tema, va desenvolupant a poc a poc la seva comprensió cada vegada més treballada del pensament de l'etern retorn. El nostre objectiu ha estat intentar treure del pensament de l'etern retorn aquell contingut fonamental que amb tal doctrina es vol expressar. Fonamentalment, en la nostra manera de comprendre l'assumpte, el que Nietzsche planteja amb l'etern retorn no és tant una hipòtesi que pugui ser verificada pel que fa postulat científic, sinó una manera de ser del món i, principalment, d'estar en ell. El pensament més abismal és el de l'afirmació de la vida com a creació i llibertat que afirma i crea en l'etern moviment de recreació de el mateix de la vida, des de i per a la vida.
(Reflexions compartides en to de "comunicació", no és "ponència" ...) Per tercer any consecutiu impartim, Queralt Prat i jo mateixa, un curs a Esade Business School relacionat amb el desenvolupament de la qualitat humana. Una experiència de la qual hem rebut lliçons valuoses, tant per la reacció dels alumnes, com des del desenvolupament de les activitats i dels resultats obtinguts; cosa que voldríem compartir ja que pot aportar dades a la reflexió que es porta a terme en aquesta Trobada, sobre la construcció i transmissió del que axiològic. En aquest moment estem embarcades en la quarta edició de l'assignatura Creativitat i innovació: capacitats per al lideratge, que es desenvolupa durant trenta hores, en deu setmanes (una classe setmanal de 3 h.), Ia la qual han assistit una mitjana de 20 estudiants per grup, aproximadament. Es tracta d'una assignatura de lliure elecció que s'ofereix als diferents cursos. Dibuix l'escenari ja que les reflexions neixen, en gran part, de valorar la reacció d'aquests alumnes.
És important assenyalar que en el present treball compartim d'entrada el plantejament proposat per M. Corbí sobre la situació actual que vivim com a humanitat i que va servir com a títol al 8è. Trobada Internacional CETR l'octubre del 2012: La crisi axiològica arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com manejar-nos en ella. Estem d'acord que el canvi en la nostra manera de viure originat a la primera industrialització i que ha avançat i segueix avançant sense aparentment cap possibilitat de marxa enrere, afectant totes les societats del planeta d'una manera o altra, ha donat inici al que bé es pot considerar la més gran crisi viscuda per la humanitat a la base es troba, com encertadament ho assenyala Corbí, una profunda crisi axiològica: "la crisi axiològica que estem travessant és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història . En què es fonamenta aquesta afirmació?
En les següents pàgines s'exposen i revisen de manera succinta tres grans temes que tenen relació amb l'epistemologia axiològica que busca la construcció de nous sabers i pràctiques que recondueixin la crisi civilitzatòria contemporània. Els tres temes en qüestió, són: les epistemologies del sud, la categoria del Bon viure provinent de cultures indígenes llatinoamericanes i els principis d'epistemologia axiològica de Marìa Corbí. A partir d'això es fa una anàlisi on s'entreteixeixen les diverses postures en la perspectiva de valorar la importància dels exercicis reflexius contextuals i comunicants que contribueixin al camp axiològic en aquests temps de profundes contradiccions.
L'epistemologia mítica sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot formacions conceptuals, és com és la realitat. El que diuen els mites i símbols és la naturalesa mateixa de la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç del segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions. L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia. Aquest supòsit epistemològic ve avalat per la creença que els mites són el llegat sagrat dels avantpassats o la revelació inviolable dels déus. La garantia de l'epistemologia mítica és, doncs, heterònoma i absoluta. L'epistemologia mítica val tant pel que fa al que els mites diuen de la vida quotidiana, com respecte, i especialment, al que diuen de la dimensió absoluta de la realitat. La genètica de tots els vivents fa una interpretació i valoració de la realitat, que tots els animals donen per real i que és sempre dual. La nostra base genètica també procedeix igual, però és insuficient i s'ha de completar per la nostra autoprogramació lingüística mitjançant els mites, símbols i rituals.
L'objectiu d'aquest treball és abordar la formalitat del valuós-concret. Partint de la hipòtesi que els humans som animals constituïts per la parla i que és a través d'ella que configurem i transmetem el valuós hem considerat que la lingüística hauria poder-nos ajudar per al nostre propòsit. Ens hem valgut dels estudis de la lingüística, en concret els de Greimas, que indaguen la formalitat pròpia de la semàntica qualitativa de narracions axiologizants com els contes populars, les narracions i alguns mites. Som animals que ens vam constituir parlant i aquesta comunicació entre subjectes és la semiotització de la relació amb el medi (relació S-O). El que intentarem investigar és la formalitat de la comunicació del axiològic que es compleix en el llenguatge natural per ser valoral en no intervenir-hi ni les ciències ni les tecnologies. Quan entre el Subjecte i el Objecte opera la tecnociència, la relació S-O deixa de ser axiològica pel que en la comunicació S-S deixa de donar-se la semiotització estimulativa pròpia de la relació preindustrial amb el medi expressada en la llengua natural.
En aquest escrit pretenem mostrar que tots els fenòmens cognoscitius i axiològics humans poden ser fonamentats i explicats des de l'epistemologia axiològica. Veurem que aquesta pot donar raó tant dels fenòmens que tenen a veure amb la condició d'animal necessitat de la nostra espècie com els que tenen a veure amb la dimensió absoluta de la realitat. Aquesta capacitat de donar compte racionalment de la globalitat dels fenòmens axiològics i cognoscitius humans individuals i col•lectius, ens permetrà tractar-los adequadament en una situació cultural com la nostra en què no podem heretar les nostres formes de vida ni del llegat dels nostres avantpassats, ni dels nostres déus ni de la naturalesa de les coses.
En aquest treball em proposo abordar el que en terminologia corbiana s'anomena la dimensió absoluta de la realitat, DA, amb l'objectiu de desemmascarar-la sense haver de recórrer a creences. Si l'objectiu s'aconseguís, s'aplanaria el reconeixement col·lectiu de DA per a les societats de coneixement SC, i des d'aquí el cultiu de l'accés a ella amb els beneficis que té per a individus, col·lectius i el planeta. Pretenc assolir aquest objectiu utilitzant únicament l'aparell conceptual perquè en la SC s'interpreta la realitat no simbòlicament sinó amb conceptualitzacions, per això vaig a haver de allunyar-me estratègicament del llenguatge simbòlic.