Marià Corbí Es tracta de transitar des d'una espiritualitat religiosa, fonamentada en creences i en la submissió, interpretada des de l'EM, i construïda sobre l'individu, a una CHP lliure i creativa que ha d'excloure tota creença i submissió, i que és interpretada simbòlicament sense EM, i realitzada des d'equips interdependents.
José Manuel Bobadilla La irrupción de la tecnociencia en todos los ámbitos de conocimiento y en todas las esferas sociales, está socavando todo aquello que se daba por sentado; las formas propias de la modernidad, e incluso los remanentes que aún perduran de las formas premodernas de entender y sentir el mundo, se están confrontando a las nuevas maneras de entender y sentir el mismo: ¿qué es la especie humana?, ¿qué es ser humano?, ¿qué son las culturas?, ¿cómo hay que entender la ciencia y la tecnología y la relación con estas herramientas?, ¿qué implica y qué genera la entrada de la tecnociencia en todos los espacios sociales?, ¿qué nuevas prácticas, en relación a la ciencia y la tecnología, están surgiendo en las ciberculturas?, ¿qué nuevas realidades en torno al cuerpo humano, al trabajo o a la alimentación se dibujan en un futuro inmediato?
J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.
Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.
Héctor Gómez Mora Este es el Trabajo de final de grado en Filosofía en el que el autor inspirado por la nueva lectura de textos que presenta Marià Corbí en su libro "Proyectos colectivos para sociedades dinámicas" del Sutra del Diamante, Chandogya-Upanishad, Los evangelios sinópticos (Mateo, Marcos, Lucas, Juan), Carta a los romanos y El Corán , se propone en este trabajo analizar el capítulo "Principio y fundamento" de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio. Lo hace desde el convencimiento de la certeza de la afirmación de Corbí: «de los sabios que nos precedieron tendremos que heredar su gran cualidad humana (la espiritualidad de nuestros antecesores) y su sabiduría para cultivarla, pero no podremos heredar sus modos concretos de llevarla a cabo"
Marià Corbí Aquest escrit, com els anteriors de Marià Corbí, neix de la preocupació per uns problemes tan complexos que el porten a tornar una vegada i una altra sobre les principals temàtiques de l'epistemologia axiològica per aclarir-les el més possible. Aquest tractat, com els que l'han precedit, no pretén fer una sistemàtica de tot allò aconseguit, sinó un aprofundiment progressiu fruit de tornar a afrontar els mateixos problemes amb més i més profunditat, per tal d'aconseguir-ne una mica més de llum. Corbí al final del llibre acaba sintetitzant el que ha après durant els llargs anys de recerca.
CETR El curs constarà 6 sessions on line de 2h. Dividirem el llibre en sis parts (com es veu més avall) d'unes 40 pàgines. A cada sessió tractarem una secció que els assistents hauran llegit prèviament. A cada classe un membre de CETR exposarà les idees principals de la part llegida i hi haurà un ampli espai de temps per a comentaris i preguntes dels assistents. Inici: 23 de gener per tractar la 1a. part Dia: els quarts dilluns de cada mes (23 gener; 27 febrer; 27 març; 24 abril; 22 maig; 26 juny)
Us convidem a l'acte de Nadal que farem el dilluns, 19 de desembre a les 18:30h. Us hi esperem!
José Manuel Bobadilla Som un animal-lingüístic que ha pogut desenvolupar, gràcies a estar constituït per la llengua, la possibilitat del "hacer técnico". La distància objectiva de què ens dota la capacitat lingüística permet veure l'objecte amb la distància suficient per poder manipular-lo. Això mostra tres coses (1) que allò que tenim davant com a objecte està buit d'entitat, ja que si tingués una entitat o realitat per si mateix no estaria subjecte a les modificacions humanes, (2) no hi pot haver "hacer técnico" sense interès, distanciament i silenci i (3) com a IDS és d'arrel animal cal assumir que el "hacer técnico" també ho és.
CETR Com afrontar el repte d'educar a la infància i l'adolescència en la relació amb la tecnologia? Passem moltes hores davant dels dispositius tecnològics i això, que és el futur que ens espera, no es pot deslligar d'un cultiu de la sensibilitat humana imprescindible a les noves societats del coneixement. La tecnologia ens canvia la vida, elimina la distància en les comunicacions, constantment ens obre a noves idees, ens proporciona nous artefactes amb noves capacitats. Està clar que la innovació tecnològica ha arribat per quedar-se. A l'atracció extrema cap al fet tecnològic, avui amb els mòbils i demà amb noves creacions com el metavers, cal posar-li un contrapès tan gran, que ajudi a entendre als vostres fills i filles, quan el món que veuen a les xarxes és fictici i quan no ho és. Cal posar un contrapès en la sensibilitat perquè comprenguin quan viure immersos en la realitat tecnològica resulta en un empobriment de la sensibilitat respecte al món que tenen al seu abast.