Skip to content

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA (III)

CETR Per a aquesta tercera sessió us presentem tres obres que si bé no pertanyen a l'estil de música contemporània dels darrers anys, es poden considerar com les seves precursores obrint camí per arribar-hi.
Llegir més

La nostra condició animal i el temps-espai.

Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors. Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai? Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix ​​que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
Llegir més

Observacions organitzatives i axiològiques de la sobrevivència a través del creixement continu i accelerat de les TC.

Marià Corbí Pretenem rastrejar les conseqüències organitzatives i axiològiques de la sobrevivència dels col·lectius que creixen gràcies a la innovació contínua i accelerada a través de les TC. Aquesta és la dada: les tecnociències en desenvolupament continuat i accelerat exponencialment són el mitjà de supervivència a les SC. Les TC tenen un desenvolupament abstracte, lògic. Això comporta que la marxa de les SC vindrà determinada per la lògica pròpia de les ciències, perquè se'n viu. La lògica de desenvolupament i innovació de les ciències i de les tecnologies és la que proporcionarà els mitjans de supervivència. Serà, doncs, una lògica forçada; en aquesta lògica no intervindran per res elements axiològics.
Llegir més

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA (II)

CETR Com vem anunciar en el darrer butlletí hem introduit un apartat sobre música clàssica contemporània. Totes les recomanacions les trobareu a https://cetr.net/musica-classica-contemporania/ El nostre objectiu es col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la nostra sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.
Llegir més

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA

CETR Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis. Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.
Llegir més

La belleza es verdad y la verdad es belleza

Marià Corbí La belleza es expresión sin dualidad de la DA. Luego la belleza es la DA, la verdad. Este hecho implica que la verdad no es una formulación, ni es posible formularla, pero sí expresarla o, mejor, intentar expresarla. Esta coincidencia nos lleva a advertir que la verdad tiene los caracteres de la belleza.
Llegir més

La Dimensión Absoluta (DA) como forma de experimentación

Guillem Yepes En algunas ocasiones hemos hablado de los géneros musicales actuales, como el Trance, un derivado del Techno (música electrónica) o también de bailes actuales, como el twerking (un baile originalmente africano). En ambos ejemplos llegando a la conclusión de que no merece la pena fijarse en ellos, en el contexto de estudio del centro. Pero existe un género musical muy arraigado a la cultura de los jóvenes actuales, su forma de hacer y de crear, define y representa a la perfección la mentalidad de estas nuevas generaciones, hablamos de la música indie o independiente en cuestión. El Indie nace como un subgénero del rock alternativo, en el Reino Unido y los Estados Unidos en la década de 1980, pero sobre todo a partir de los 2000 ha empezado a mezclarse con casi todos los géneros musicales que podamos imaginar.
Llegir més

I si el problema fos la naturalització del món i la realitat de l’animal-humà?

José Manuel Bobadilla Les generacions més joves, i no tan joves, viuen immerses en un món naturalitzat i en una realitat humana que han de donar com real. No hi ha, en el seu imaginari col·lectiu, un qüestionament de la seva quotidianitat que s'escapi del món donat per real. Les preguntes que es plantegen es queden en meres demandes o reivindicacions socials, potser, les qüestions més profundes únicament giren al voltant de la pregunta sobre qui ha dit que o per què les coses són així, en altres paraules, només hi ha un qüestionament sobre la normativitat establerta i/o d'un cert ordre social. D'altra banda, els discursos naturalistes o essencialistes-naturalistes, han atorgat, a la idea de Natura, un ordre ontològic diferent que construeix, a la ment dels joves, una dualitat entre una naturalesa, gairebé humanitzada, i l'ésser humà; aquesta dualitat fa que, tot i saber-se ells part de la natura, se sentin diferents d'ella. Aquí, els qüestionaments són del mateix ordre que en els anteriors: com ens relacionem amb la natura o contraposar el món natural amb el món urbà, és a dir, com s'ha construït la relació entre allò humà i la natura, un qüestionament que queda reduït, una altra vegada, a la normativitat o a un ordre socialment establert.
Llegir més

CETR recomana el llibre – Fragmentar el futuro: Ensayos sobre tecnodiversidad de Yuk Hui (2020)

La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix ​​avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l'esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.
Llegir més

Generació Z, explicada. L’ART DE VIURE EN UNA ERA DIGITAL

Aquest llibre escrit per quatre professores de diverses universitats nord-americanes i del Regne Unit Roberta Katz, Sarah Ogilvie, Jane Shaw i Linda Woodhead (Universitat de Stanford, Harris Manchester College, Oxford University, Lancaster University) a partir de 120 entrevistes a estudiants, tracta sobre les formes distintives de ser, els valors i la visió del món que comparteixen molts membres de la Generació Z. Explica les seves històries amb les seves pròpies paraules, els seus memes i molt més. No pretès ser un estudi definitiu d'aquesta generació; és, més aviat, una instantània de la vida d'alguns membres de la Generació Z als anys 2016-2020, explorant qui són i com es desenvolupen a la seva vida diària. També utilitza la lent de la Generació Z per pensar en els problemes que enfronta el nostre món avui, incloses les paradoxes i pressions que tots trobem, en observar allò que els membres de la Generació Z veuen com les grans preocupacions i com les aborden. En aquest sentit, també és un llibre que espera no només reflectir les vides de la Generació Z, sinó també comprendre com busquen reparar tants aspectes trencats del nostre món.
Llegir més
Back To Top