Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
Meditaciones cósmicas de Hubert Reeves Alianza editorial 2019
Es tracta d’un seguit de reflexions d’aquest astrofísic, investigador i divulgador científic, sobre interrogants que se li presenten i que considera que són universals. Afirma que “Entre els dogmes religiosos i les certeses atees, hi ha espai per les espiritualitats interrogadores”. També dialoga amb altres autors com Galileu, Goethe, Einstein, Rilke, Oppenheimer, ….
A tot això hi afegeix petites meditacions com per exemple: en el cosmos. Proposa el següent: 1. Jegui panxa en l’aire en un bella nit estelada. Preferentment en un lloc en el qual l’horitzó sigui ben diàfan, com per exemple en un desert o en el mar. 2. Vegi’s i senti’s a l’espai, entre les estrelles que l’envolten per tot arreu. 3. I digui’s: “ Soc un habitat del cosmos”
Com ell mateix diu aquest llibre: “no es tracte de res definitiu, nomes son coses provisionals que cal actualitzar indefinidament. Destinat a qui es pregunta sobre el gran misteri de la realitat en la que ens projectem durant un temps”.
Una altra meditació: a la dutxa. Proposa el següent: Deixi córrer l’aigua lentament per la seva esquena. Experimenti la càlida sensació a les espatlles. Digueu-vos que fa catorze milions d’anys, totes les partícules que constitueixen el seu cos ja existien, però en un estat completament diferent, disperses en forma de partícules elementals en un espai tòrrid. Vinculeu-vos amb aquest passat llunyà, associant aquestes sensacions als nostres coneixements cosmològics, per a sentir-se partícip d’aquesta prodigiosa aventura de l’univers.