home

Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps,  en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar  com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.

Ja fa temps que les institucions no estan funcionant bé i també fa temps que els ciutadans estan disgustats, molestos, desitjant que per fi arribi un canvi que arregli les coses, perquè així no podem seguir. Fa temps que es fa palès que l'opció per la societat de coneixement, que és inevitable i que ja està funcionant en múltiples aspectes, s'ha d'estructurar més coherentment sense la contradicció de que tot el poder de les tecnociències i de les possibilitats que s'obren, estiguin en mans d'un capitalisme explotador i immisericorde. Dona la impressió que la gravíssima crisi de salut de la pandèmia del coronavirus, i de les conseqüències que en seguiran, seria l'ocasió per culminar el trànsit d'una societat industrial de capitalisme explotador, a una societat coherentment estructurada de coneixement.