Blog

CONSTRUIR EL FUTUR: LAÏCITAT I FET RELIGIÓS

Octubre. CETR obre de nou les portes amb el seu peculiar oferiment: introducció a l’islam i a la mística sufí, al judaisme i a la saviesa de la càbala, introducció al budisme, al cristianisme, a l’hinduisme, al taoisme, a l’espiritualitat africana… La possibilitat d’entrar en contacte amb pràctiques de meditació ben diverses (zen, yoga, meditació cristiana i sufí, pràctiques d’ikebana, etc.). Els grans mestres del camí interior, Joan de la Creu, Ramana Maharshi, el Zohar, Rumí o el Daodejing; l’Alcorà, els Evangelis, el Talmud, comentari de sutres… el ric llegat espiritual a l’abast. Sense oblidar l’espiritualitat laica. L’oportunitat de conèixer els textos de primera mà, amb l’ajut d’especialistes. D’aprofundir en els conflictes religiosos d’avui, de valorar els reptes… CETR inicia un nou curs d’activitats de reflexió i debat sobre el fet religiós – religions i espiritualitat – en el món contemporani.

És un oferiment peculiar? Sí, perquè ho fa des de la laïcitat i el respecte, des de la pluralitat i la llibertat, amb total independència alhora que amb tot l’interès. Perquè a CETR laïcitat i religions van de la mà. Quan els conflictes d’arrel religiosa no deixen de multiplicar-se, quan els dogmatismes insisteixen en imposar la seva llei, a CETR la laïcitat no vol dir barrar el pas a cap realitat humana sinó la possibilitat d’encarar els fenòmens en la seva complexitat, fugint de simplismes, sense pre-judicis de cap mena: ni religiosos, ni filosòfics, ni cientistes. Laïcitat vol dir poder-se qüestionar, intercanviar, distingir el gra de la palla, disposar de criteris que ajudin al reconeixement de les distorsions culturals dutes a terme en nom de les religions i dels seus textos…

 

Inici del curs 2006 – 2007

 

La nova realitat social -marcada per la innovació contínua i la globalització- planteja uns reptes incommensurables. Prou que ho estem veient. Dia a dia els noticiaris s’encarreguen de fer-nos evident que la construcció d’una trama social harmònica en la seva pluralitat, capaç d’assumir una realitat tan diversa, no té res de senzill ni d’obvi. Deixar que l’atzar (o la inèrcia) sigui qui guiï aquesta construcció, no sembla que sigui la millor opció. El grau de desenvolupament humà, de finor, de cultiu de l’interioritat, de comprensió de l’altre, de capacitat de reflexió que requereix, només poden ser fruit d’una dedicació constant, pacient i creativa. Més que mai, ens trobem davant la necessitat d’indagar i distingir en el mar de realitats diverses que es relacionen amb l’àmbit del fet religiós. És el que es procura oferir des de CETR.

CETR no vol deixar de contribuir a la creació d’aquella rara avis que és una societat plural, a consolidar les eines per construir i habitar el futur, el nostre futur, el dels nostres fills i filles, un futur de pau i de comprensió mútua, alimentat des de la qualitat humana profunda.

Relacionats

Interferència de la tecnologia en l’atenció a allò que és qualitatiu

Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.

Novetat editorial: El colapso de los Proyectos de vida colectivos – Principios de Epistemología Axiológica 10

Marià Corbí Per a la gent de les nostres societats, les religions han mort, i no hi ha ni idea, ni indicis d'una altra dimensió de la realitat que no sigui aquesta quotidianitat plana. Tot es ha tornat rom, sense esperança, sota el vol negre de la mort. S'han difós molt les publicacions de textos de saviesa o que busquen la saviesa, però això, a més de minoritari, no hi influeix a la cultura general, ni tan sols a la cultura popular. Què es pot fer perquè la cultura i les persones de les societats de coneixement recuperin la doble dimensió de la realitat del nostre viure humà? Què es pot fer per trencar aquesta cuirassa de quotidianitat exclusiva, sense esquerdes, des de la que es pugui entreveure la llum de l'altra dimensió? 

Equips en interdependència i unitat d’experiència de la doble dimensió i la dimensió absoluta

Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.

Back To Top