CETR A l'epistemologia axiològica iniciada per Marià Corbí s'afirma que els humans tenim un doble accés a la realitat gràcies al fet de parlar, i que això és el que ens diferencia de la resta d'animals. La nostra captació de la doble dimensió en la realitat té conseqüències: és allò que ens obre la possibilitat de l'art, la filosofia, allò que s'ha anomenat espiritualitat i l'acció desinteressada. El curs consta de 6 sessions, una al mes de gener a juny, on es treballarà, a més de la nova antropologia introduïda per l'epistemologia axiològica, i la seva conseqüència com la doble dimensió de la realitat, la noció de què allò que prenem per realitat és la nostra modelació, però que per necessitat la prenem com a descripció de com és la realitat; abordarem els dos tipus d'epistemologia: la mítica i la no mítica, entre d'altres temes extrets del llibre de Marià Corbí Proyectos colectivos para sociedades dinámicas. Principios de Epistemología Axiológica de la Ed. Herder.
DOGEN (1200-1253). Una breu selecció
Dogen va ser qui va introduir el budisme soto zen al Japó. De molt jove (als 13 anys) es va ordenar monjo al monestir del Mont Hei. No es va aturar aquí i va seguir buscant i aprenent al costat de diversos mestres, preocupat per aprofundir en la pràctica, fins que el 1223 va viatjar a la Xina. A la Xina va conèixer el mestre Tendo Nyojpo, amb qui va poder aprofundir en la pràctica del zazen (meditació atenta a la postura asseguda). De retorn al Japó, les seves innovacions no van ser ben acollides per les comunitats de monjos. Es va retirar a una ermita, al mont Anyoin, prop de Kyoto, on va viure entregat a la pràctica del zazen i a la redacció del Shobogenzo, la seva obra cabdal. A poc a poc la seva presència a la muntanya va anar atraient visitants. Heus aquí una breu selecció de textos.
Estudiar el budisme és estudiar-se a si mateix.
Estudiar-se a si mateix és oblidar-se de si mateix.
Oblidar-se de si mateix és ser il•luminat per totes les coses.
Ser il•luminat per totes les coses és desprendre’s del propi cos-ment
i del cos-ment dels altres.
No practiqueu amb la finalitat de rebre alguna recompensa. Practiqueu la Via del Buda només per la Via del Buda. Si no teniu aquesta actitud mai no arribareu a la Via, per més que llegiu deu mil sutres i un milió de comentaris, per més que us assegueu en zazen fins a gastar deu zafus (coixins).
La pràctica del zazen no es limita als moments en que estem asseguts; colpeja l’espai i s’escampa mentre ressona, de la mateixa manera que el so d’una campana continua abans i després del seu toc. Com podria la pràctica limitar-se a aquest lloc?
En arribar a la Xina, [Dogen va veure un cuiner assegut sota un sol ardent, tot assecant els seus xampinyons. Dogen se li va atansar i li va preguntar]: “venerable ancià, la vostra edat és molt avançada. El vostre monestir és lluny. El sol pica fort a aquestes hores. Per què no deixeu que siguin els monjos joves els qui facin aquesta feina? Així vos us podríeu dedicar a l’estudi i la lectura dels sutres i passar els vostres darrers anys en pau”. L’ancià cuiner va respondre: “jove estranger, segurament hauràs llegit molts sutres i comentaris. Però no tens ni idea del que és la veritable pràctica. Els altres no són jo. Jo no sóc els altres. Com podrien els altres practicar per mi?
Acabar amb la pròpia vida pot ser senzill, tallar-se un braç o una cama en un arravatament emocional, també. Però harmonitzar la ment, instant darrere instant, quan ens enfrontem a les diferents situacions i persones, és molt difícil.
Sigui quina sigui la situació amb la que ens enfrontem, l’única cosa que heu de considerar és fer alguna cosa que beneficií , per poc que sigui, la persona que teniu davant, sense tenir en compte per res l’opinió i els judicis dels altres. Encara que, externament, els altres puguin creure que esteu fent una cosa impròpia, el més important és que, internament, trenqueu l’aferrament al vostre ego i abandoneu tot desig de fama i propi profit.
No us subestimeu pensat que sou negats o estúpids. La Via és dels diligents. Només una aspiració ardent compta.
Diu un proverbi : “si el cor de l’emperador no està buit, no pot acceptar el consell dels seus ministres.
Heu de practicar la Via amb la mateixa actitud del qui té un gran deute i es veu obligat a tornar una gran quantitat de diners, però que no té ni un cèntim. Si teniu aquesta actitud us serà fàcil acomplir el Dharma.
Tan sols asseure’s i entrar dins l’espai que està lliure de cos i d’esperit. Si un ésser humà, encara que només sigui per un breu instant, manifesta la postura de Buda en els tres comportaments (cos, paraula i esperit), quan aquesta persona s’asseu amb l’esquena recta, en Samadhi, el món sencer del Dharma adopta la postura de Buda i tot l’espai esdevé l’estat de la realització (Bodhi). Per tots els infinitesimals i innombrables seients de la veritat dels “Budes Tathagatas”, el practicant actualitza el treball de Buda i difon la seva influència pertot arreu cap als qui estan disposats a la pràctica de la Via. Herbes, arbres, tanques i parets esdevenen capaces d’ensenyar a tothom, tant a la gent comuna com als sants; i a la inversa, tothom, tant la gent comuna com els sants, ensenyen a les herbes, els arbres, le tanques i les parets.
Un proverbi diu : “si restes sord i mut, podràs ser al senyor de casa teva”
Asseure’s i entrar en l’estat que està lliure de cos i d’esperit. Si un ésser humà, encara que només sigui per un breu instant, manifesta la postura de Buda en els tres comportaments ( cos, paraula i esperit), quan aquesta persona s’asseu amb l’esquena recta en Samadhi, el món del Dharma adopta la postura de Buda i l’espai sencer esdevé l’estat de la realització (Bodhi).
El color de les muntanyes, el so de les valls,
Són la veu i la postura del Buda.
Zazen
La lluna reflectida
Per la ment lliure
De tota distracció;
Fins i tot les ones al trencar-se
Reverberen la seva llum.
Relacionats
