Marià Corbí Cal partir de que les coses no són coses, ni els éssers són éssers. Són només signes, senyals que apunten a la dimensió absoluta. Aquests signes i senyals parlen eficaçment de la dimensió absoluta. De sí mateixos només diuen que són peribles i models d'un vivent. Cada ésser, cada signe, diu una cosa exclusiva del misteri dels mons immensos. Del misteri dels mons diuen que hi és, perquè sí, que és absolut.
El cultivo de la compasión: entrenamiento. Imparte Rafa Sánchez
Relacionats

Marià Corbí No és el mateix tenir una interpretació coherent de la realitat que tenir una actitud sensitiva sàvia de la realitat. La primera actitud és resultat d’uns principis teòrics bàsics tractats per una persona lògica i calmada, la segona actitud és el resultat d’un savi. No és el mateix tenir un sistema coherent d'interpretació de la realitat, basat en postulats, principis científics i metodologia abstracta de la realitat, que tenir una experiència profunda de la realitat, des d'on s'obren les portes a altres experiències fondes de la realitat. L’experiència profunda és sentir i llum de la ment. El que és sensitiu, quan és profund, és també llum de la ment. El sentir i la llum no van separats, són una unitat.

Etty Hillesum L’acceptació pot ser interpretada com a passivitat, es pot confondre amb l’aprovació indiferent, amb la resignació. El testimoni de l’Etty Hillesum, escrivint des dels camps de concentració, ens ofereix un exemple molt clar del sentit d’una acceptació plena que és implicació i acció, però des de la comprensió, des d’una acollida radical de la realitat, sigui quin sigui el seu rostre.