Es tracta d’una obra atribuïda a Ibn Arabí, encara que no és segur que sigui d’ell. A Ibn Arabí l’anomenen “el gran” perquè va ser un gran mestre sufí i un gran filòsof, dels majors que ha tingut l’Islam. Una obra de la tradició musulmana que apunta vers el mateix que el corrent vedanta hindú i les grans obres budistes.
En les darreres dècades s’ha produït una implantació i un ús extensiu de la tecnologia a les vides de tothom. La tecnologia s’ha convertit en una interfície entre els subjectes i el seu món, una interfície construïda a partir de la ciència que és estructuralment abstracte i per tant no pot més que interferir en la captació sensitiva-qualitativa de la realitat. A les sessions presentarem amb deteniment alguns efectes que té l’ús de la tecnologia sobre la sensibilitat humana.
Kabir (Benarés, 1440 - Maghar, 1518) fou un poeta, músic, místic, filòsof i sant de l'Índia, la literatura del qual influencià el moviment religiós bhakti (‘devocional’). Se'l coneix també com Bhagat Kabir Yi (‘sant Kabir’). Kabir és el poeta místic més venerat de l'Índia. Va influenciar molt la comunitat sikh i se'l considera integrant de la primera generació de sants del nord del país.
“No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes sorgeixen a partir de la lectura de nombrosos textos de saviesa, de tradicions i èpoques ben diferents, que subratllen que els éssers humans ens veiem des d’una perspectiva equivocada, i que aquest error és l’arrel de la infelicitat. En diàleg amb en Marià, repassarem algunes d’aquestes afirmacions, mirarem d’aclarir dubtes, de treure’n les conseqüències. En resum, reflexionarem sobre la vida, sobre el sentit de les nostres vides.