El saber marginat

Aquest Encontre es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua, i la gestió de les transformacions constants de les formes de vida provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereixen, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda.

Només des d'aquesta qualitat serà possible governar convenientment la marxa de les societats en trànsit i de les societats d'innovació i canvi constant. De la qualitat humana en depèn la supervivència de la nostra espècie, la de la vida i l'habitabilitat del planeta.

Totes les societats que ens han precedit han viscut gràcies al coneixement que han produït. No n'hi ha cap que hagi pogut viure d'una altra manera. Però hi ha coneixements i formes de produir-los molt diferents, amb reptes també molt diferents. En aquest sentit, parlar de societats de coneixement és parlar d'un coneixement ben específic, així com de la forma de produir-lo. El coneixement gràcies al qual viuen les societats actuals, i que és ja una forma de vida, és un coneixement que se sap modelació i que cal produir en un procés continu d'innovació i creació. És per això que el coneixement ha de ser científic i, per tant, desaxiologitzat. Es produeix així una necessitat històricament inèdita: la de la construcció explícita dels projectes axiològics col·lectius que tinguin en compte el nostre doble accés a la realitat, l'accés relatiu i l'absolut. Perquè sense projecte axiològic cap societat és viable, molt menys la societat de coneixement. I diem projectes, en plural, perquè s'han de construir per a cada tipus d'organització i s’han de poder modificar d'acord amb els canvis de la societat