Marià Corbí Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d'una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar. Diu l'autor: "Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l'assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l'hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s'ho emporti la riuada de la història."
El sentit de la manca de sentit
Wittgenstein reflexiona sobre la peculiaritat del discurs religiós
El llenguatge religiós reformula, en el marc d’una gran i complexa al•legoria, en enunciats sobre fets significatius, aquestes vivències de les que només es pot parlar en proposicions mancades de sentit. En el parlar de religió o ètica, veig clarament que tota expressió ha d’estar mancada de sentit perquè vol expressar el que és inexpressable. És a dir, veig que no és que resultin expressions sense sentit perquè encara no ha estat possible trobar les expressions correctes, sinó que la manca de sentit constitueix la seva essència mateixa. Perquè la única cosa que pretenc amb aquestes expressions és anar més enllà del món, que és el mateix que dir anar més enllà del llenguatge significatiu. El meu únic propòsit -i crec que el de tots aquells que han procurat expressar alguna vegada alguna cosa d’ètica o de religió- és arremetre contra els límits del llenguatge, contra les parets de la gàbia.
Ludwig Wittgenstein. Conferencia sobre ética. Barcelona, Paidós, 1997. p.42
Relacionats
