CETR

El Zen a la vida quotidiana

M’agradaria viure en una ermita amb el sostre de palla, construïda a l’ombra del bosc de pins. I des de la meva cabana, si un nen es posés malalt a l’Est, hi aniria per a curar-lo. I si una mare estigués fatigada a l’Oest, aniria a ajudar-la i a fer-li massatges a l’espatlla. I si hi hagués un moribund al Sud aniria a acompanyar-lo ; i si morís, ploraria amb profunda compassió per ell i la seva família. Si al Nord es declarés una baralla, procuraria aturar-la i explicar-los que combatre no porta enlloc. Encara que em tractessin d’estúpid no m’entristiria ni tampoc m’alegraria que alguns em consideressin una bona persona. Espero arribar a ser així algun dia.

(Taïsen Deshimaru. El Zen en la vida cotidiana. Teorema, p. 247)