Teresa Guardans

Els clàssics hindús

ISHVARAKRISHNA. LES ESTROFES DE SAMKHYA.
(Fragmenta, 2007)

Del turment causat pels tres tipus de sofriment sorgeix el desig de conèixer els mitjans per eliminar-lo… Comença així la primera de les 72 Estrofes del Samkhya d’Ishvarakrishna (s.IV dC.). El Samkhya és un dels sis sistemes clàssics en els que es classifiquen les propostes hindús de recerca de la Veritat. Es caracteritza pel seu realisme dualista: afirma la realitat d’un món fenomènic que reuneix dos principis en oposició, l’esperit (purusha) i la matèria (prakriti). És alhora un sistema ateu en el sentit que no necessita de Déu ni per explicar la realitat ni per oferir una via d’alliberament.

Al s.IV dC. Ishvarakrishna formulà en aquest petit tractat les principals idees de l’escola, l’origen de la qual s’atribueix al savi llegendari Kapila. Una de les etimologies del terme samkhya ens remet a “coneixement perfecte”: aquella anàlisi de la realitat que ha de permetre a l’esperit poder-se deslligar del vincle il•lusori amb la matèria, així com de la falsa identificació amb la ment, assolint per aquesta via la seva veritable naturalesa de consciència pura. D’aquesta presa de consciència prové l’alliberament del sofriment.

Laia Villegas, traductora i responsable de la primera edició de les Samkhyakarika en una llengua hispànica, a més d’oferir-nos l’edició bilingüe del text, comenta cada estrofa, facilitant-nos la comprensió de la perspectiva del Samkhya. Com a bibliografia complementària recomanaríem un petit llibre concís i molt interessant: Rajadhyaksha. Los seis sistemas de filosofía india. (Etnos, 1997)

Teresa Guardans