Blog

Els problemes axiològics de les societats de coneixement

Ponència de Marià Corbí al V Congrés Internacional de Bioètica. Universitat de Nueva Granada -Bogotà- del 3 al 5 de novembre 2010.

La plena industrialització, la desaparició completa de les societats preindustrials i, sobretot, l’aparició i assentament de les societats de coneixement han provocat un gran desplaçament de totes les qüestions axiològiques i, per tant, també de les qüestions religioses i ètiques.Les societats de coneixement no són societats sàvies, són únicament societats que viuen i prosperen creant contínuament coneixements científics i tecnològics. Poden ser tan nècies o més que les societats que els van precedir.

Les societats de coneixement són societats d’innovació contínua en ciències i tecnologies; innovacions que s’estenen a tots els nivells de la vida humana, i que provoquen un canvi continu de la interpretació de la realitat també en tots els seus nivells. Les innovacions científiques van seguides i acompanyades per innovacions tecnològiques. Les innovacions tecnològiques provoquen canvis en les maneres de treballar i de organitzar-se. Els canvis en les formes d’organitzar-exigeixen canvis en els sistemes de cohesió, valoració i fins dels grups. En les societats d’innovació tot canvia contínuament. Es viu i es prospera canviant i estant disposats a canviar el que calgui. Cal ponderar adequadament aquest fet: es viu de canviar.

 

Descarregar PDF

Relacionats

Interferència de la tecnologia en l’atenció a allò que és qualitatiu
Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
Novetat editorial: El colapso de los Proyectos de vida colectivos – Principios de Epistemología Axiológica 10
Marià Corbí Per a la gent de les nostres societats, les religions han mort, i no hi ha ni idea, ni indicis d'una altra dimensió de la realitat que no sigui aquesta quotidianitat plana. Tot es ha tornat rom, sense esperança, sota el vol negre de la mort. S'han difós molt les publicacions de textos de saviesa o que busquen la saviesa, però això, a més de minoritari, no hi influeix a la cultura general, ni tan sols a la cultura popular. Què es pot fer perquè la cultura i les persones de les societats de coneixement recuperin la doble dimensió de la realitat del nostre viure humà? Què es pot fer per trencar aquesta cuirassa de quotidianitat exclusiva, sense esquerdes, des de la que es pugui entreveure la llum de l'altra dimensió? 
Equips en interdependència i unitat d’experiència de la doble dimensió i la dimensió absoluta
Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
Back To Top