Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius.
Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana.
Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
Els problemes axiològics de les societats de coneixement
Ponència de Marià Corbí al V Congrés Internacional de Bioètica. Universitat de Nueva Granada -Bogotà- del 3 al 5 de novembre 2010.
La plena industrialització, la desaparició completa de les societats preindustrials i, sobretot, l’aparició i assentament de les societats de coneixement han provocat un gran desplaçament de totes les qüestions axiològiques i, per tant, també de les qüestions religioses i ètiques.Les societats de coneixement no són societats sàvies, són únicament societats que viuen i prosperen creant contínuament coneixements científics i tecnològics. Poden ser tan nècies o més que les societats que els van precedir.
Les societats de coneixement són societats d’innovació contínua en ciències i tecnologies; innovacions que s’estenen a tots els nivells de la vida humana, i que provoquen un canvi continu de la interpretació de la realitat també en tots els seus nivells. Les innovacions científiques van seguides i acompanyades per innovacions tecnològiques. Les innovacions tecnològiques provoquen canvis en les maneres de treballar i de organitzar-se. Els canvis en les formes d’organitzar-exigeixen canvis en els sistemes de cohesió, valoració i fins dels grups. En les societats d’innovació tot canvia contínuament. Es viu i es prospera canviant i estant disposats a canviar el que calgui. Cal ponderar adequadament aquest fet: es viu de canviar.