En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?
Els problemes axiològics de les societats de coneixement
Ponència de Marià Corbí al V Congrés Internacional de Bioètica. Universitat de Nueva Granada -Bogotà- del 3 al 5 de novembre 2010.
La plena industrialització, la desaparició completa de les societats preindustrials i, sobretot, l’aparició i assentament de les societats de coneixement han provocat un gran desplaçament de totes les qüestions axiològiques i, per tant, també de les qüestions religioses i ètiques.Les societats de coneixement no són societats sàvies, són únicament societats que viuen i prosperen creant contínuament coneixements científics i tecnològics. Poden ser tan nècies o més que les societats que els van precedir.
Les societats de coneixement són societats d’innovació contínua en ciències i tecnologies; innovacions que s’estenen a tots els nivells de la vida humana, i que provoquen un canvi continu de la interpretació de la realitat també en tots els seus nivells. Les innovacions científiques van seguides i acompanyades per innovacions tecnològiques. Les innovacions tecnològiques provoquen canvis en les maneres de treballar i de organitzar-se. Els canvis en les formes d’organitzar-exigeixen canvis en els sistemes de cohesió, valoració i fins dels grups. En les societats d’innovació tot canvia contínuament. Es viu i es prospera canviant i estant disposats a canviar el que calgui. Cal ponderar adequadament aquest fet: es viu de canviar.
Relacionats
