Blog

En record de l’Amando Robles

Ens ha deixat Amando Robles, gran amic i col·laborador del Cetr. Dominic lleonès, costa-riqueny d’adopció, investigador inquiet, un dia li va caure a les mans, a la biblioteca de la Universitat de Lovaina, la tesi doctoral de Marià Corbí. El va contactar, es van escriure i finalment es va agafar un any sabàtic per estudiar a Barcelona, ​​prop d’en Marià. Corria l’any 1999. L’estada de l’Amando a Barcelona va coincidir amb els inicis del Cetr. L’Amando va participar als seminaris i en els grups d’estudi,  i va col·laborar com un més en les activitats del centre. Senzill, proper, afable, interessant-se per la feina d’uns i altres, va néixer una fonda amistat amb tot l’equip que va anar creixent any rere any.

El 2004 va tenir lloc el primer dels quinze Encontres Internacionals anuals que va organitzar Cetr, i allà hi havia l’Amando proposant noms, facilitant enllaços i col·laborant. Des d’aleshores va participar en tots els Encontres, i també es van succeir les invitacions a Costa Rica d’en Marià i de l’equip.

En aquest enllaç trobareu la seva ponència del 2009, Plenitud y proyecto humano. Totes les altres les podeu trobar a les publicacions dels Encontres.

Arran del seu llibre: Una posibilidad y una actitud: “Que tú te realices”. Introducción a la espiritualidad de Maestro Eckhart, el curs passat participava a les activitats del centre oferint una lectura comentada de textos del dominic renà. El llibre es pot descarregar o comprar en aquest enllaç    i els vídeos de les sessions sobre Mestre Eckhart els podeu trobar AQUÍ

 

Per a saber-ne una mica més de l’itinerari i el tarannà de l’Amando, podeu veure aquí l’evocació que han preparat els seus companys i companyes del CEDI, el Centre Dominic d’Investigació, a Costa Rica.

 

                     Estimat Amando, el nostre record sempre agraït, et trobarem a faltar!

Relacionats

El trànsit cap a les societats de coneixement des de la perspectiva del capitalisme reinventat o multicapitalisme: una crítica

CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.

El sentit de la vida per als joves

Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.

Proposta als joves de les societats del coneixement: una simbiosi amb les generacions sèniors

En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?

Back To Top