Senyals en el camí
De la vida i de l’itinerari personal de Dag Hammarskjöld (1905-1961), que va ser Secretari General de les Nacions Unides i premi Nobel de la Pau, queden aquests Senyals en el camí, un diari alimentat d’intenses lectures espirituals (Eckhart, Joan de la Creu, Pascal...) així com de nombrosos autors contemporanis, unes pàgines que ens permeten entrellucar els seus interrogants, besllums, certeses i lluites interiors. Selecció de textos de: Marcas en el camino. Madrid, Trotta, 2009. 203 p. Més informació sobre l’autor: http://www.daghammarskjold.se/english/ “Desaparecer en la luz y transformarse en cántico” (nota ed.: cita del poeta sueco Erik Blomberg, 1894-1965). Soltar el asidero que nos aferra al personaje que lleva un nombre ante el mundo. Personaje construido conscientemente por ambición social y por disciplina. Soltar el asidero para dejarse caer, caer en la confianza de un ciego abandono. Hacia otra cosa, hacia alguien distinto. ASÍ FUE Algo me empuja hacia…
Més enllà del tsunami cultural: presentació a l’obra col·lectiva
Más allá del tsunami cultural: Marià Corbí, explorador libre de un tránsito inaplazable. Madrid, Bubok, 2011. 301 p. Una obra que analitza i presenta el pensament de Marià Corbí, algunes de les seves aportacions i el seu itinerari personal, amb articles de: Jaume Agustí Cullell, Carles Comas, Montserrat Cucarull, Jordi Font i Rodon, Raúl García Ferrer, Hermano Genaro, Marta Granés, Teresa Guardans, Salvador Juncà, Josep Mª Lozano, Daniel Álvaro Martínez, Domingo Melero, Javier Melloni, Sergio Osorio, Queralt Prat-i-Pubill, J.Amando Robles, Miquel Sunyol, Josep Mª Surís i Francesc Torradeflot.(a la venda a Cetr i www.bubok.es -també descàrrega gratuïta-) (Descarregar la versió original dels articles en català). Aquest és el text de presentació que introdueix el conjunt de les aportacions: La presente obra, colectiva, quiere ser, y es, un homenaje en sus ochenta años al maestro, amigo y compañero Marià Corbí, de un grupo de discípulos, amigos y compañeros, en nombre…
Meditació als Alps
(Erwin Schrödinger. Físic austríac, 1887-1961) Imagina que ets assegut en un banc, en un camí d'un paratge dels Alps. (...) Davant teu els cims coronats de neu. Tot això que veuen els teus ulls ha estat aquí, amb petits canvis, des de fa mil·lennis. D'aquí una estoneta –un temps ben curt- tu ja no hi seràs, mentre que el bosc, les roques i el cel continuaran aquí, invariables després de tu. Què és el que en un bon moment t'ha reclamat des del no-res perquè gaudeixis una estona d'aquest espectacle que no es fixa en tu ni poc ni molt? Totes les condicions del teu ésser són gairebé tan velles com aquests Alps, com aquestes roques. Des de fa mil·lennis els éssers humans han ambicionat, sofert, criat; les dones han parit amb dolor. Potser fa cent anys algú altre estava assegut en aquest mateix lloc i va contemplar igual…
Carta a Déu, el guia del nostre caminar
Coincidint amb el vuitanta aniversari d’en Marià Corbí, hem volgut recuperar aquest text, publicat el 2006 en l’obra col·lectiva: Cincuenta cartas a Dios (editorial PPC) Dios, me piden que te escriba una carta. pero, ¿cómo escribirte una carta a ti, que no eres “otro” de mí? Sólo mi necedad y mi pobreza, que son el enclaustramiento en mí mismo, me hacen sentirme a mí como “otro” de ti y a ti como “otro” de mí. Desde mi juventud te busqué, y los caminos que he recorrido han ido siempre por donde ni esperaba ni era capaz de imaginar. CARTA A DIOS, EL GUÍA DE NUESTRO CAMINAR Dios, me piden que te escriba una carta. Pero, ¿cómo escribirte una carta a ti, que no eres “otro” de mí? Solo mi necedad y mi pobreza, que son el enclaustramiento en mí mismo, me hacen sentirme a mí como “otro”…
Com el colibrí
Wangari Maathai, creadora del Moviment Cinturó Verd, premi Nobel de la Pau 2004, moria al mes de setembre. Dona de gran qualitat humana, lluitadora incansable pels drets de la vida, els de la Terra, de la naturalesa, de les persones ... deixa una profunda empremta de saviesa. N’és una mostra el petit gran vídeo Com el colibrí , dos minuts d’animació amb els que Wangari Maathai ens mostra el petit ocell lluitant contra el foc amb totes les seves forces –goteta a goteta-, mentre els altres animals s’ho miren, paralitzats, impotents. Reproduïm l’article que el diari El País va publicar el 2011.09.26: Ch Nogueira. La Nobel que plantava arbres La concessió del premi Nobel de la Pau la va agafar treballant. Era un dia d’octubre de 2004 i per celebrar-ho, va fer el que portava anys fent i encoratjant a fer: plantar un arbre. Un altre més. Ahir, al…