Skip to content

Carta a una señora. Joan Maragall

Especial Joan Maragall (1860-1911)   (artícle publicat al Diario de Barcelona. 9-XI-1911) Usted va siempre por extremos, señora; pues así me reprende por místico y despreciador de esta vida a poco que yo insista en su valor espiritual orientándola hacia el más allá, como me niega la hermosura que Dios ha puesto en ella y que nos deja presentir su buen fin, aun en medio del mal y del dolor que le son inseparables, En el primer caso me exhorta a tratar con gran atención y preferencia los intereses materiales, la salud del cuerpo, el bienestar y las riquezas que pueden procurarnos la satisfacción de muchas necesidades y apetitos; en el segundo se revuelve usted contra toda tolerancia del mal y aceptación del dolor, y casi llega a la conclusión de que esta vida es un mal en sí y de que más valiera no haber nacido. Y a mi…

Llegir més

L’església cremada (fragments). Joan Maragall

Especial Joan Maragall (1860-1911) (escrit arran de l’esclat de la revolta popular, coneguda com la “Setmana tràgica” (26 juliol – 2 d’agost, 1909) en la que molts edificis religiosos van ser assaltats i incendiats. Per la selecció hem fet servir la versió original de l’article que va aparèixer modificat i retallat a La Veu de Catalunya, el 18-XII-1909) Jo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de l’església esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, ausents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l’altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt, i un torrent de sol entrant per l’esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dansant en la llum crua que aclaria tota l’església i feia semblar que…

Llegir més

Como los enamorados. Joan Maragall

Especial Joan Maragall (1860-1911) (Selecció de dos artícles publicats al Diari de Barcelona, el 1905) [...] Era el camino sombreado que me atraía a su hora y a la mía para revelárseme. A la ida pasé por él y no lo vi; mas, a la vuelta, en el momento mismo de enfilarlo, se me ha puesto delante toda su secreta hermosura. Es un camino de enamorados, porque es umbrío al mediodía, y largo y recto; desde un extremo se ve brillar la tierra asoleada en el otro; convida a andarlo despacio con la dulce seguridad en la vista de que es muy largo y de que no hay nadie en él. En su largo curso, andando lentamente, caben muchos juramentos de amor entre los dilatados silencios en compañía, más llenos aún de amor que los mismos juramentos; y cuando se llega al fin, el amor está, no saciado, pero mucho…

Llegir més

Intentar comprendre el món

Adam Zagajewski, poeta y ensayista polaco. Pasó fugazmente por Barcelona para participar en el ciclo Europa eslava y su literatura (CaixaForum). Considerado por muchos una de las voces contemporáneas más relevantes, ha vivido en París y en EE. UU., pero jamás ha abandonado su lengua polaca. Para él, la poesía es la búsqueda de resplandor, ese algo que hay más allá de las palabras: "...Se transmite alguna experiencia que está antes de las palabras, ¿cómo?..., a través de los agujeros que hay en las palabras".
Llegir més

L’eternitat aquí i ara: pensament i religió en Joan Maragall. Ignasi Moreta

Especial Joan Maragall (1860-1911) La eternidad aquí y ahora: pensamiento y religión en Joan Maragall. Ignasi Moreta Una petita introducció al pensament religiós de Joan Maragall, elaborada tot espigolant alguns fragments de l’obra d’Ignasi Moreta: No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall. (Fragmenta, 2010. 548 p.), un llibre imprescindible per a conèixer l’itinerari maragallià. Més textos de Joan Maragall     En un temps i un país en què els debats teològics eren un combat al qual els laics catòlics no estaven convidats i en què la coacció social del catolicisme dificultava enormement l’exposició pública d’idees religioses divergents, Maragall es veurà obligat a expressar el seu pensament religiós a través de figures de ficció i fins i tot, en alguns dels seus articles, haurà de fer aparents defenses de l’ordre dogmàtic establert. Tot plegat, vels que amaguen l’autèntic pensament de l’escriptor. Uns vels dels quals, però,…

Llegir més
Back To Top