Los vivos y los muertos. Joan Maragall

Joan Maragall

Especial Joan Maragall (1860-1911) (publicat al Diario de Barcelona. 1-XI-1911) Esta Conmemoración anual de los Difuntos es como una corona lanzada en ofrenda al más allá por encima del muro de obscuridad que nos rodea y que nos va sorbiendo uno tras otro, sin que ninguno vuelva a decir lo que pasa al otro lado ni nos dé señal de ello. [...] Hermanos nuestros sois los millones que lo habéis pasado: ayer erais como nosotros mismos, y sabéis nuestro afán, que era el vuestro propio. Aquí nos habéis dejado golpeando el muro y queriendo ablandarlo con nuestras lágrimas para sentir algo al través, y nada contestáis: aunque hayáis sido aquí nuestro amor más fuerte, y nosotros el vuestro, nada queréis decirnos. ¿No podéis? [...] Tal vez nos llamáis a gritos y no podéis haceros oír de nosotros [...] Més textos de Joan Maragall     Tal vez nuestro error está…

Llegir més

Tria de poemes. Joan Maragall

Joan Maragall

Especial Joan Maragall (1860-1911) Pirinenques  Ben ajagut a terra... Ben ajagut a terra, com me plau el veure davant meu en costa suau un prat ben verd sota d’un cel ben blau; I en les albes de la gran bellugadissa de les fulles d’acer que el vent eriça amb tants reflects de llum enlluernadissa. I el sol estès pertot. I el rec com cau escumejant avall la costa suau del prat ben verd sota del cel ben blau. Tots els membres caiguts, tot jo per terra, buidat de tota froça i sens desig, la pensa a poc a poc se’m desaferra... I em vaig trobant tan bé en allà entremig, i em va invadint com una immensa pau, i vaig sent un tros més del prat suau ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau. Més textos de Joan Maragall       Les muntanyes A l’hora que el…

Llegir més

Pere Casaldàliga i els 20 anys de l'Agenda Llatinoamericana

Irene Casellas

Irene Casellas. Article a la Revista Presència • Del 15 al 21 d’octubre del 2010 Quin Déu? Quina religió? L’Agenda Llatinoamericana Mundial compleix dues dècades proposant una revisió crítica del paper de les religions en el món actual. «Quin Déu? Quina religió?», aquest és el lema  per a l’edició de 2011 de l’Agenda  Llatinoamericana Mundial 2011, una agenda-llibre que es va començar a gestar el 1990 de la mà del bisbe Pere Casaldàliga i  del sacerdot José María Vigil, i  que s’ha acabat convertint en una important eina pedagògica, tant als països d’Amèrica Llatina com a casa nostra. A primera vista pot resultar sorprenent que un projecte encapçalat  per dos religiosos –vinculats a la Teoria de l’Alliberament, és cert, però religiosos al cap i a la fi– plantegi quin és el paper que ha de tenir Déu i la religió en la construcció d’un món millor. Però la sorpresa no…

Llegir més

TOT ÉSSER HUMÀ ÉS ESPIRITUAL. Jean-Yves Leloup; Marie de Hennezel *

Jean-Yues Leloup - Marie de Hennezel

¿Quin és el sentit profund del mot espiritualitat que avui es fa servir sovint confonent-lo o oposant-lo al de religió i que esdevé sospitós fins i tot quan no es relaciona amb un context religiós? Jean-Yves Leloup. – La paraula “religió” té dues etimologies possibles; en primer lloc, la que ve de religare, que vol dir relligar-se, vincular-se, entrar en relació amb allò que es considera com absolut o essencial. Aquesta etimologia és el sentit habitual de la paraula “religió”, la qual, conseqüentment, prendrà cos en un determinat nombre de ritus i pràctiques on aquesta relació prendrà forma. Hi ha igualment una altra etimologia: religere, que vol dir “tornar a llegir”. Tornar a llegir un esdeveniment per mirar d’extreure’n, de descobrir-hi una significació. En aquest aspecte, una religió representa un esforç realitzat per homes i dones a fi de donar sentit al seu sofriment, a la seva mort, a la…

Llegir més
Entrevista A VALARIE KAUR – A L’ULL  DE L’HURACÀ*

Entrevista a VALARIE KAUR - A L’ULL DE L'HURACÀ*

T. Guardans - O. Puigardeu

11 de Setembre de 2001: l'organització terrorista AL Qaeda es responsabilitza del pitjor atac sofert per Estats Units en tota la seva història. Al cap de pocs dies cau brutalment assassinat el sikh Balbir Sodhi, dins l'huracà de recels, terror i odi que sacseja tot el país. La seva culpa: un turbant massa semblant al dels membres del Qaeda. Començava la guerra dels americans contra els altres. Valarie Kaur tenia en aquell moment 20 anys i va decidir interrompre temporalment els seus estudis. Va recórrer el país càmera de vídeo en mà, recollint les històries i experiències dels altres. Cinc anys després sortia a la llum el documental Divided we fall. Gràcies per atendre'ns. Sé que l'enxampo a Nova York en una trobada: "Dones i religió en el segle XXI". La veig en el programa amb tres conferències en tres dies... Sí, m'han demanat que parli des de la perspectiva…

Llegir més