Skip to content

Diari: una selecció

Selecció del Diari que Etty Hillesum (Middelburg 1914 - Auschwitz el 1943) va anar escrivint a Amsterdam els últims dos anys de la seva vida. Publicat per primera vegada el 1981, les seves pàgines ofereixen el retrat d’una recerca interior mantinguda en el sí de les dificultats més impressionants, en el sí del sense sentit més radical. (de l’edició a Anthropos, 2007. Diario: una vida conmocionada)   15.06.1941.  [...] Sólo somos barriles huecos arrastrados por la historia del mundo. […]  Ayer pensé por un momento que no podría seguir viviendo y que necesitaría ayuda. No lograba encontrar el sentido de la vida, ni el del sufrimiento. Tuve la sensación de sucumbir bajo un peso enorme, pero también en ese punto seguí luchando, por lo que logré seguir adelante con más fuerza que antes. He intentado ver el “sufrimiento” de la humanidad honestamente, de cerca, mirándolo cara a cara. Me he…

Llegir més

“Pintar és -gairebé sempre- fer coses en va”

(Entrevista a: El País, Babelia. 2015/05/20) Per Miquel Barceló (Felanitx, 1957), pintar és com fer submarinisme. Ho acostuma a fer amb els quadres estesos a terra, manejant el pinzell com si se submergís en ells bussejant en apnea. "Entro i surto dels meus quadres, buscant una cosa que no sempre trobo. Igual que al mar, el més habitual és baixar i no trobar res. Pintar és, gairebé sempre, fer coses en va ". Para Miquel Barceló (Felanitx, 1957), pintar es igual que hacer submarinismo. Suele hacerlo con sus cuadros dispuestos sobre el suelo, manejando el pincel como si se sumergiera en ellos buceando en apnea. “Entro y salgo de mis cuadros, buscando algo que no siempre encuentro. Igual que en el mar, lo habitual es bajar y no encontrar nada. Pintar es, casi siempre, hacer cosas en vano”, sostiene. En el silencio de su taller, Barceló prepara estos días las…

Llegir més

La sinceritat, clau per a l’harmonia

article publicat al diari ARA (12/02/2015 pgs. 30-31) Quan volem apropiar-nos de la sinceritat i construir-la des dels nostres paràmetres mentals, s’esvaeix. Sovint pensem que en una relació social, per exemple a la feina o a la família, les coses flueixen millor si no som del tot sincers. En el joc de les aparences i les bones maneres s’hi amaguen actituds hipòcrites que, si bé superficialment o en un primer moment poden semblar efectives... Sovint pensem que en una relació social, per exemple a la feina o a la família, les coses flueixen millor si no som del tot sincers. En el joc de les aparences i les bones maneres s’hi amaguen actituds hipòcrites que, si bé superficialment o en un primer moment poden semblar efectives per mantenir un cert ordre o estabilitat, acaben per malmetre les bases de qualsevol relació. El valor de la sinceritat no sempre està ben…

Llegir més

El científic extrem

(Reportatge. Publicat a: La Vanguardia, 22.06.2014, p. 50) Óscar Fernández-Capetillo, un dels millors científics joves del món, explica la seva peculiar visió de la investigació. Allà on d’altres trien projectes d’investigació segurs per consolidar la seva carrera científica, ell defensa que “en la ciència de frontera s’ha d’explorar i arriscar”. I allà on d’altres es fixen l’objectiu de publicar articles científics en revistes importants, ell defensa que “cal pensar en les preguntes que és important respondre, més que en experiments que es puguin publicar” Hi va haver un moment en què Óscar Fernández-Capetillo va estar a punt de deixar-ho. No veia clar dedicar-se a la investigació biomèdica i va estudiar Enginyeria Informàtica a distància per la UNED. Va treballar de broker durant un any i mig i li va anar bé. Poc abans d’acabar el doctorat, ja tenia decidit que es dedicaria a una altra cosa. Però la seva dona,…

Llegir més

Marià Corbí. Religión, espiritualidad y cualidad humana en la sociedad de innovación

Un repàs a l'itinerari personal i intel·lectual de Marià Corbí a través d'una extensa entrevista publicada a la revista Iglesia Viva, nº 255.Veure el contingut del número.   Descarregar l'article.   Un fragmento de la entrevista:  - Has dicho que para nosotros no hay revelación como la interpretaban y vivían las sociedades preindustriales. En algún sentido ¿hablarías todavía de revelación? - Sí. Pero no como revelación de verdades, de fórmulas, de maneras de interpretar y valorar la realidad, de maneras de actuar, organizarse y vivir. Puede haber revelación, pero de la verdad que se dice en formas y que no es ninguna forma; puede haber revelación como revelación de presencia y certeza absoluta que, expresándose en formas, es siempre libre de toda forma y trasciende toda forma. Revelación de una verdad que es presencia y certeza que no se liga a formas aunque las usa. Revelación de espíritu de amor, no…

Llegir més
Back To Top