La pàgina no s’ha pogut trobar

Res a contemplar! Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode. L’actor de l’acció ha perdut la identitat. El cec no el pot percebre Però aquell de consciència immaculada en entreveure’l, es fon en el Suprem. Quan mantenia el lligam amb el meu cos et vaig perdre. Passava els dies buscant-te Fins que et vaig descobrir en mi, l’Ésser i Xiva es van unir en una joiosa reverberació. Netejat el mirall de l’esperit de les seves cendres, Amb una claredat…

[…] YHVH és gairebé sinònim de llibertat. En el preàmbul de les deu Paraules (en hebreu aquest passatge no es diu "manaments", dibrot significa "paraules"), no llegim "no tinguis més Déu que Déu (Elohim), sinó "no hi ha altre Elohim". No és una ordre, és una proposició, la indicació d'un camí, d'una direcció, d'un projecte: camí d'alliberament. Som esclaus de la imatge que ens fem de Déu, però en primer lloc, esclaus de la imatge que ens fem de nosaltres…

Per a la felicitat de les generacions, aplaneu els camins vers a aquell grau de cultura presidit per la tolerància pel qual no deixa de sospirar la raó! No premieu ni castigueu cap doctrina, no seduïu ni corrompeu cap opinió religiosa! A qui no destorbi la felicitat pública, a qui actuï amb rectitud respecte les lleis civils, respecte a vosaltres i als seus conciutadans, deixeu-lo parlar com pensa, deixeu-lo dirigir-se a Déu segons la seva manera o la dels seus…

El rei Yadu preguntà a Avadhuta: “Et saludo, oh savi! Em podries dir quin mestre benvolent t’ha donat el coneixement suprem? Qui t’ha fet savi, veritablement? I Avadutha li respongué així: Oh rei, jo passejo per la Terra com un esperit lliure que ha rebut la saviesa de molts mestres. Et diré quins han estat: la terra, l’aire, l’aigua, el foc, la lluna, el sol, el cérvol, el peix, la serp i l’aranya. Així com l’aigua és dolça i pura,…