Error
No s’ha trobat la pàgina. Prova a utilitzar el buscador per trobar entrades relacionades
Últims articles
A LA INTEMPÈRIE*. Petita selecció
* Preàmbul i petita selecció de textos del llibre del mateix títol: Marià Corbí. A la intemperie. Amb il•lustracions de Pere Rius. (en castellà). En venda a CETR a partir del 18 de desembre. Preàmbul Només quan un aprèn a tenir el valor de quedar-se en la total intempèrie, sense cap sostre per protegir-lo del cosmos immens, sense parets per defensar-se dels vents, sense refugi de cap mena; només quan es renuncia de debò a cap mena de protecció o…
MIRO, Y LAS COSAS EXISTEN…*
* fragmento de La verdad del silencio: por los caminos del asombro. Barcelona, Herder, 2009. (pgs. 67-72) "Miro, y las cosas existen. Pienso y existo sólo yo." (Fernando Pessoa) Como quien otea atentamente hacia la lejanía buscando reconocer aquello que no ve, puede mantenerse [hacia la realidad] el interrogante, la atención, la polarización del interés. "Firmemente tendidos hacia" esa realidad que se intuye, que se adivina…, hasta que la misma toma cuerpo, crece, se muestra. Un esfuerzo por…
INTRODUIR EL SILENCI …
Josep M. Lozano* …en l’escultura. Això és el que va dir André Gide davant La Mediterrània de Maillol: "Maillol acaba d’introduir el silenci en l’escultura". A La Pedrera de Barcelona tenim la sort de poder gaudir d’una extraordinària exposició d’Aristides Maillol, un autèntic menú degustació de la seva obra. Què és el que ens fa tan propera l’obra d’un artista que va dir de si mateix que volia inaugurar el segle, tota vegada que el segle podem dir que…
LLIÇONS DE BODHIDHARMA (1)
VEURE LA NO MENT .... Tractar de trobar un buda o la il•luminació és com tractar d'agafar l'aire. L'aire té nom però no una forma que pugui agafar-se i posar-la a terra, i certament no es pot aprehendre. Mentre busquis en un altre lloc, mai no podràs veure que la teva pròpia ment és el buda. Tot el que has de fer és veure la teva pròpia naturalesa. Vida i mort són importants, no les pateixis en va. La teva…
ENYORE UN TEMPS
Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l'enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta. Vicenç Andrés Estellés, Cançoneret de Ripoll