Joana Raspall, petits grans poemes d’una dama centenària
Amb una petita tria dels seus poemes, ens sumem a la celebració dels 100 anys de Joana Raspall, a qui cal agrair molt especialment haver enriquit el fons de poemes per a petits i joves oients i lectors. Bibliotecària i lexicòloga, és autora d’una fructífera obra en diversos àmbits (poesia, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims). -Joana Raspall moria el 3 de desembre, 2013- Marxaré d'aquest món com qui sols deixa un somni i es desperta a la calma eternal d'un gran dia on no s'enyora res -ja que res no es tenia- fora l'amor dels vius... ... si és que algú ens estimava. (Fragment de No veuré mai, del llibre Jardí vivent) LA CASETA La lluna és de plata El sol és d’or fi. M’he fet una casa Just a mig camí. Sense tu saber-ho cada dia hi…
Manifest “El diàleg interreligiós com a desactivació de les dinàmiques de l’odi”
El Manifest “El diàleg interreligiós com a desactivació de les dinàmiques de l’odi” és la declaració final de les Primeres Jornades de la Xarxa Catalana de Entitats de Diàleg Interreligiós, celebrades el passat 6 d’abril a Barcelona. Vol ser una modesta però decidida resposta a una creixent presència de les subtils dinàmiques de l’odi a la nostra societat. Aquest manifest és el resultat d’un llarg treball de la Comissió de formació de la Xarxa i de cadascun dels grups i persones de les entitats membres que, durant més d’un any i mig han llegit materials, els han debatut, els han contrastat amb les realitats envoltants i han compartit les seves reflexions per tal d’arribar a un consens entre totes les entitats. El manifest és fruit d’aquest consens. Aquest manifest vol servir per orientar la tasca de cadascuna de les entitats membres en el seu compromís de construir una societat dialogal,…
Cants
Sri Sankaracarya, Sankara, savi de l'Índia, del s.VIII, la veu més "clàssica" de la filosofia vedanta advaita. És una tria de: Shankaracharya. Hymnes et chants vedantiques. Paris: M. Allard; eds. Orientales, 1977. 76 p. -- Para puja -L'adoració suprema- Com venerar al que és indivisible, immutable, del qui l'essència és unitat, que és sense segon, que és Ésser, Consciència, Beatitud? On invocar Aquell que és el Tot? On és el seu tron? De què li serveixen les ablucions a Qui és sense taca, les vestidures a Qui tot ho conté, el cordó sagrat a qui és més enllà de qualsevol casta? Per què balancejar llums davant Aquell que és la llum mateixa?
Muhàmmad. Una sola tribu
“Fa molts anys, a les llunyanes terres d’Aràbia, un noi, Muhàmmad, pasturava les ovelles del seu oncle Abu Tàlib. Muhàmmad havia nascut vers l’any 570 a la Meca...” Quin era el món en el que va créixer el profeta Muhàmmad? Quina societat, quines creences, quines formes de vida? Quina transformació aporta la seva predicació? Una aproximació a l'islam a partir d’una narració que forma part del llibre Les religions, cinc claus (Octaedro, 2007) descarregar tot el capítol MUHÀMMAD. Una sola tribu Fa molts anys, a les llunyanes terres d’Aràbia, un noi, Muhàmmad, pasturava les ovelles del seu oncle Abu Tàlib. Muhàmmad havia nascut vers l’any 570 a la Meca, una ciutat que es troba a les muntanyes que voregen el Mar Roig, en una zona de pas per a les caravanes de mercaderies. Com la majoria de les ciutats d’aquell temps, els carrers de la Meca eren estrets i…
Ubuntu. Sobre la naturalesa de la comunitat humana
Ubuntu és un concepte propi de la nostra Weltanschauung africana, de la nostra cosmovisió. En xhosa diem: "Umntu ngumtu ngbantu". Aquesta expressió és molt difícil de traduir, però podríem dir: "Una persona és persona a través d'altres persones". Necessitem altres éssers humans per aprendre a ser humans, ja que ningú arriba a la vida ja desenvolupat com a humà. No sabríem com parlar, caminar, pensar i menjar com éssers humans si no aprenguéssim d'altres éssers humans com fer aquestes coses. Per a nosaltres, l'ésser humà individual és una contradicció en els termes.