La veritat és una
Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va néixer a Ucraïna i era nét del Baal Shem Tov, el fundador del jasidisme. Va ser un impulsor i exponent destacat d'aquest corrent espiritual del judaisme que va voler convertir la vida quotidiana en lloança i recerca de la veritat. N’oferim una petita tria d’aforismes. (Font: Rabí Nachman de Breslau. La cadira buida. J.J. de Olañeta. Els petits llibres de la saviesa, 12)
Llocs de culte de diferents tradicions. Recursos didàctics
L’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, en col·laboració amb l’Escola Pia, publica una Guia que té per objectiu oferir informació i formació a la comunitat educativa i especialment als professors i alumnes sobre la diversitat religiosa. I ho fa a partir de la presentació dels llocs de culte. Enllaç als materials. Llegim a la presentació: Avui us presentem una bona eina per oferir una formació bàsica en el coneixement de la diversitat religiosa al nostre país. Allò sagrat s’ha manifestat, des que l’ésser humà és el que és, a través dels simbolismes naturals: a través del cel, del sol, de la lluna, de les aigües, les pedres, la terra, la dona, la fecunditat, la vegetació, l’agricultura i també del temps. L’espai sagrat ha estat sempre. Com deia el gran historiador de les religions, Mircea Eliade, tot temple o lloc de culte és assimilat a una “muntanya sagrada” i es…
Joana Raspall, petits grans poemes d’una dama centenària
Amb una petita tria dels seus poemes, ens sumem a la celebració dels 100 anys de Joana Raspall, a qui cal agrair molt especialment haver enriquit el fons de poemes per a petits i joves oients i lectors. Bibliotecària i lexicòloga, és autora d’una fructífera obra en diversos àmbits (poesia, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims). -Joana Raspall moria el 3 de desembre, 2013- Marxaré d'aquest món com qui sols deixa un somni i es desperta a la calma eternal d'un gran dia on no s'enyora res -ja que res no es tenia- fora l'amor dels vius... ... si és que algú ens estimava. (Fragment de No veuré mai, del llibre Jardí vivent) LA CASETA La lluna és de plata El sol és d’or fi. M’he fet una casa Just a mig camí. Sense tu saber-ho cada dia hi…
Manifest “El diàleg interreligiós com a desactivació de les dinàmiques de l’odi”
El Manifest “El diàleg interreligiós com a desactivació de les dinàmiques de l’odi” és la declaració final de les Primeres Jornades de la Xarxa Catalana de Entitats de Diàleg Interreligiós, celebrades el passat 6 d’abril a Barcelona. Vol ser una modesta però decidida resposta a una creixent presència de les subtils dinàmiques de l’odi a la nostra societat. Aquest manifest és el resultat d’un llarg treball de la Comissió de formació de la Xarxa i de cadascun dels grups i persones de les entitats membres que, durant més d’un any i mig han llegit materials, els han debatut, els han contrastat amb les realitats envoltants i han compartit les seves reflexions per tal d’arribar a un consens entre totes les entitats. El manifest és fruit d’aquest consens. Aquest manifest vol servir per orientar la tasca de cadascuna de les entitats membres en el seu compromís de construir una societat dialogal,…
Cants
Sri Sankaracarya, Sankara, savi de l'Índia, del s.VIII, la veu més "clàssica" de la filosofia vedanta advaita. És una tria de: Shankaracharya. Hymnes et chants vedantiques. Paris: M. Allard; eds. Orientales, 1977. 76 p. -- Para puja -L'adoració suprema- Com venerar al que és indivisible, immutable, del qui l'essència és unitat, que és sense segon, que és Ésser, Consciència, Beatitud? On invocar Aquell que és el Tot? On és el seu tron? De què li serveixen les ablucions a Qui és sense taca, les vestidures a Qui tot ho conté, el cordó sagrat a qui és més enllà de qualsevol casta? Per què balancejar llums davant Aquell que és la llum mateixa?