La veritat sense forma del coneixement silenciós
La veritat espiritual, que és la veritat des del silenci, és com la llum, només se la veu en allò que il·lumina; no té forma pròpia, adopta la forma d'allò on es reflecteix. Tot reflecteix aquesta llum. Com més profunda apareix aquesta veritat, més tènue i translúcida es presenta. Com més intensa és la llum d'aquesta veritat, més subtil és i més impossible és atrapar-la. Estrany camí per uns pobres animals vivents. Com més subtil és la veritat i menys forma pròpia té, més pes de certesa genera. Com més evident és la veritat, menys sotmet. Per això, com més es creix en coneixement, més lliure s'és. Conèixer i sentir la veritat és conèixer i sentir la llibertat. Com més patent i revelada és la veritat, més impossible d'agafar-la, més informulable és. Com més inabastable és, més sense forma és. Com menys forma pròpia té, més ferma i incommovible…
Consciència i poder de transformació
El grup de treball sobre Budisme i Economia de la CCEB (Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes) ha creat el document anomenat “Manifest per a una Economia Budista”, mitjançant el qual es vol plantejar un espai de reflexió per transformar l'economia des de la Consciència, amb la finalitat de convertir-la en una eina per a la felicitat i la realització de tots els éssers. Inclou enllaços a altres documents i recursos. Pots llegir, descarregar i signar el manifest fent clic aquí.
Vull explicar-te la meva experiència
Selecció de Francesc Torradeflot. - Aquest monjo i reformador francès del segle XII, era un espiritual que es va veure obligat per les circumstàncies a implicar-se molt en la seva realitat social i política. Ple, per això, de clarobscurs, potser per això és especialment significativa la seva qualitat humana profunda i la capacitat i gràcia de la seva expressió. Va ser un dels primers espirituals que va descobrir que a més del "llibre" de la creació i de l'Escriptura, hi havia un llibre encara més proper que era el de la pròpia experiència i, a més , en el seu cas una experiència càlida, la de l'amor.
Naturaleza poética de la espiritualidad. Vista desde la epistemología poética de Octavio Paz
[…] Nuestra reflexión cubrirá los cuatro puntos a los que acabamos de aludir: origen y pretensión que, de acuerdo a Octavio Paz, poesía y religión comparten; qué es la poesía y funciones que cumple; la religión, su origen y función, en comparación y contraste con la poesía –los tres puntos citados, de acuerdo a Octavio Paz–; y como cuarto punto, el nuevo concepto de religión que a nuestro juicio, a partir de la concepción perspicaz y certera de Paz sobre la poesía, habría que postular. (fragment del text. Per descarregar-lo sencer: aquí) 1. Poesía y religión, un mismo origen y una misma pretensión Poesía y religión son para Octavio Paz realidades distintas, cada una pudiéndose explicar y explicándose por sí misma. Sin embargo ello no le impide reconocer a la vez lo mucho y valioso que tienen en común y resaltarlo así desde un principio. Se diría que es…
La veritat és una
Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va néixer a Ucraïna i era nét del Baal Shem Tov, el fundador del jasidisme. Va ser un impulsor i exponent destacat d'aquest corrent espiritual del judaisme que va voler convertir la vida quotidiana en lloança i recerca de la veritat. N’oferim una petita tria d’aforismes. (Font: Rabí Nachman de Breslau. La cadira buida. J.J. de Olañeta. Els petits llibres de la saviesa, 12)