Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
La veritat és una
Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va néixer a Ucraïna i era nét del Baal Shem Tov, el fundador del jasidisme. Va ser un impulsor i exponent destacat d’aquest corrent espiritual del judaisme que va voler convertir la vida quotidiana en lloança i recerca de la veritat. N’oferim una petita tria d’aforismes. (Font: Rabí Nachman de Breslau. La cadira buida. J.J. de Olañeta. Els petits llibres de la saviesa, 12)

La veritat és una. La mentida, multitud.
La falsedat fa que l’ull de la ment hi vegi doble,
de tal manera que allò que és u, sembla com si fossin dos,
i allò que és unitat apareix dividit. (LM,I,51)
La veritat és la ‘llum’ amb la que podràs trobar el teu camí
al mig de la foscor. Encén-la. (LM, I,9)
Entre l’acceptació i l’ansietat, tria l’acceptació. (Tz, 431)
Tot començament demana obrir noves portes.
La clau és donar i fer. Dóna caritat, fes el bé. (LM, II,4)
Tu ets allà on són els teus pensaments.
Assegura’t que els teus pensaments
Siguin allà on tu vols ser. (LM, I,21)
La pau guareix.
Quan el teu propi món es trenca,
augmenta el teu coneixement de Déu.
Això genera la pau interior.
Quan el món exterior es trenca,
promou la recerca de la veritat.
Això generarà la pau universal. (LM,I,27)
Criticar als altres i fer-los sentir menyspreables és ben fàcil,
qualsevol ho pot fer.
El que és difícil i demana esforç i coneixement
és aixecar-los i fer-los sentir bé. (NT,31)
Cada dia és una creació absolutament nova.
Recull tot allò que puguis del que el nou dia té per oferir-te. (LH,1,123d)
Recorda:
mai se’t presentarà un obstacle que no puguis superar. (LM, II, 46)
Canta, encara que no sàpigues cantar bé.
Canta per a tu mateix.
Canta en la intimitat de la llar. Però canta! (RNW, 273)
Esforça’t en no necessitar l’aprovació dels altres
i seràs lliure de ser qui realment ets. (LM,I,66)
Vés amb compte:
el creixement s’ha de realitzar
lentament i continuament.
Molt sovint
volem millorar nosaltres i millorar
les nostres relacions tan ràpidament que
només aconseguim frustrar-nos
i confondre’ns. (RNW, 27)
Recorda-ho sempre:
l’alegria no és quelcom merament incidental
en la teva recerca espiritual. És vital. (LM, I,24)
Trobar la veritable alegria
és la més difícil de les tasques espirituals. (Ad., 254)
