J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.
La veritat és una
Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va néixer a Ucraïna i era nét del Baal Shem Tov, el fundador del jasidisme. Va ser un impulsor i exponent destacat d’aquest corrent espiritual del judaisme que va voler convertir la vida quotidiana en lloança i recerca de la veritat. N’oferim una petita tria d’aforismes. (Font: Rabí Nachman de Breslau. La cadira buida. J.J. de Olañeta. Els petits llibres de la saviesa, 12)
La veritat és una. La mentida, multitud.
La falsedat fa que l’ull de la ment hi vegi doble,
de tal manera que allò que és u, sembla com si fossin dos,
i allò que és unitat apareix dividit. (LM,I,51)
La veritat és la ‘llum’ amb la que podràs trobar el teu camí
al mig de la foscor. Encén-la. (LM, I,9)
Entre l’acceptació i l’ansietat, tria l’acceptació. (Tz, 431)
Tot començament demana obrir noves portes.
La clau és donar i fer. Dóna caritat, fes el bé. (LM, II,4)
Tu ets allà on són els teus pensaments.
Assegura’t que els teus pensaments
Siguin allà on tu vols ser. (LM, I,21)
La pau guareix.
Quan el teu propi món es trenca,
augmenta el teu coneixement de Déu.
Això genera la pau interior.
Quan el món exterior es trenca,
promou la recerca de la veritat.
Això generarà la pau universal. (LM,I,27)
Criticar als altres i fer-los sentir menyspreables és ben fàcil,
qualsevol ho pot fer.
El que és difícil i demana esforç i coneixement
és aixecar-los i fer-los sentir bé. (NT,31)
Cada dia és una creació absolutament nova.
Recull tot allò que puguis del que el nou dia té per oferir-te. (LH,1,123d)
Recorda:
mai se’t presentarà un obstacle que no puguis superar. (LM, II, 46)
Canta, encara que no sàpigues cantar bé.
Canta per a tu mateix.
Canta en la intimitat de la llar. Però canta! (RNW, 273)
Esforça’t en no necessitar l’aprovació dels altres
i seràs lliure de ser qui realment ets. (LM,I,66)
Vés amb compte:
el creixement s’ha de realitzar
lentament i continuament.
Molt sovint
volem millorar nosaltres i millorar
les nostres relacions tan ràpidament que
només aconseguim frustrar-nos
i confondre’ns. (RNW, 27)
Recorda-ho sempre:
l’alegria no és quelcom merament incidental
en la teva recerca espiritual. És vital. (LM, I,24)
Trobar la veritable alegria
és la més difícil de les tasques espirituals. (Ad., 254)
This Post Has 0 Comments