Satyakama Jabala vol saber qui és
Satyakama, amb les seves preguntes, és un noi que apareix a l’Upanixad Xandogya, un venerable escrit de més de 2600 anys. Ell ens introduirà a l’hinduisme. Les seves preocupacions, els seus interrogants, la seva recerca vital, ens permetran aproximar-nos a la perspectiva hindú de l’existència i a alguns dels elements que configuren el seu paisatge. [El text forma part del llibre de T. Guardans: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. 143 p.]
El silenci de Jesús
petit fragment de l'obra d'Hugo Mujica, Kénosis: sabiduría y compasión en los Evangelios. (Buenos Aires, Marea, 2009. pgs. 95-97). --- Jesús no parla, un cop més ens lliura el seu silenci, un cop més ens espera, ofereix l'espai de la reflexió, calla perquè els altres puguin parlar en el seu interior, calla perquè escoltin el ressò de les paraules que diuen i siguin elles les que parlin als mateixos que les profereixen, calla perquè les paraules recorrin la història dels qui les pronuncien: perquè l'acusació acusi a aquell que acusa.
La consciència de ser en el “Núvol del no-saber” i en Sri Nisargadatta Maharaj
Petita introducció a la proposta de l'autor del "Núvol", a partir d'una selecció del llibre: "La verdad del silencio" (Herder, 2010) El text anònim anglès del segle XIV, El núvol del no-saber i Sri Nisargadatta Maharaj (Bombai, 1897-1981) coincideixen en un missatge concís i simple: per reconèixer el que en veritat som, cal descobrir les identificacions errònies. Ens identifiquem amb els nostres límits, desigs, pors, quan de fet en nosaltres, en cada ésser, es desplega l’existir ple, il·limitat. Els textos de l'autor anglès ocupen poques pàgines. Els del mestre de Bombai podríem dir que encara menys, doncs no va escriure ni una sola línia. Potser en una altra època la seva empremta s'hauria esborrat aviat, però en el temps de les gravacions i del paper imprès, els seus diàlegs (com va succeir amb els ensenyaments de Ramana Maharshi) han quedat recollits en nombroses publicacions. És sorprenent poder constatar com convergeixen…
El reconeixement de la saviesa
"Escolta, oh mestre, les preguntes que vull fer-te. Amb gratitud escoltaré les respostes que sortiran dels teus llavis! En realitat, què són els lligams? Com han començat? Per què continuen existint? Com podem alliberar-nos-en? Què és el no-Ser? Com discernir entre el Ser i el no-Ser? ¡Aclareix-me, t'ho prego, cada un d'aquests punts! " Viveka-Suda-Mani (o "La joia suprema del discerniment") és un escrit atemporal que convida a interrogar-se, com el deixeble del text. Es tracta d’una obra de síntesi del pensament del mestre Sankara (Índia, Kerala, s.IX), considerat com el pare de l'escola advaita vedanta, la via de la no dualitat, a la qual va dotar d'una sòlida base teòrica. De família brahmánica, Sankara va destacar des de molt jove pels seus comentaris de les Escriptures i el seu esforç per corregir el rígid ritualisme del vedisme. Va viure com a monjo itinerant, predicant la via de la no-dualitat,…
Sutra del Diamant. Vajracchedika Sutra
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.