Himne a Ra
Del text egipci que més còpies s'han trobat a les tombes és aquell que anomenem Llibre dels morts, un recull de pregàries, himnes, súpliques, sortilegis i explicacions de les diverses etapes fins a arribar al regne de la nova vida. El següent fragment és un bell himne a Ra, que ens pot recordar el llenguatge d’alguns passatges de l’Antic Testament: "Salut, oh Ra!Com Tum, t'aixeques per sobre l'horitzó,i com Horus-Khuti, culmines dalt del cel.La teva bellesa alegra els meus ulls,i els teus raigs il•luminen el meu cos sobre la terra.Quan navegues amb la teva barca celestial,la pau s'escampa pels vastos cels.Heus ací que el vent infla les veles i el teu cor s'alegra;amb ritme viu travesses el cel.Els teus enemics són derrotatsi la pau regna al teu voltant.(...)Gran és la teva bellesa a l'alba i cap al vespre,oh tu, Senyor de la vida i de l'ordre dels móns!(...)Heus ací que…
El “Llibre de la doctrina dels deures dels cors”
del savi jueu Ibn Paquda, que va viure a Saragossa al s.XI, ens parla de com buscar Déu. Insisteix, molt especialment, en com disposar les facultats. Així com l’aigua no es pot atrapar amb un colador, la raó i els conceptes no són l’eina adequada per a l’experiència del sagrat -ens diu Ibn Paquda-. Cal despertar la capacitat de percepció profunda present en tota persona. Heus aquí un breu fragment d’aquesta obra : Déu, en tot el seu poder i la seva glòria, roman més amagat que allò que està amagat, més llunyà que la mateixa llunyania. La raó només ens pot dir que Ell existeix. Però si la raó intenta penetrar en l’essència de Déu i atribuir-li conceptes, l’existència de Déu s’esfuma. Seria com voler escoltar amb els ulls o tastar amb la oïda : no és el pensament l’òrgan adequat per a penetrar en l’existència divina. La petjada…
Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu
La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” : L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.El consell i la força són de Déu, que viu eternament.La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.La corona i la glòria són de Déu, que…
Benedicció d’Ahava
l’Amor, una de les més belles pregàries del judaisme. Aquesta benedicció reuneix l’esperit de lloança, la preocupació per el bé de la comunitat i la petició-desig per a mantenir-se ferms i lúcids en la recerca. Diu l’Ahava : Ens has estimat sense mesura, Senyor, Déu nostre, i amb immensa pietat t’has compadit de nosaltres, Pare i rei nostre. En atenció als nostres germans que en tu confien, als qui vas ensenyar els preceptes de vida, tingues pietat de nosaltres i instrueix-nos. Dirigeix els nostres ulls vers els teus manaments ; uneix els nostres cors per a estimar i témer el teu Nom. Doncs ets Déu de salvació i ens has escollit per que et lloem en la teva Unitat. Beneït sigui el Senyor que amb tant d’amor va mirar a Israel.Pare nostre, Pare de misericòrdia, compadeix-te de nosaltres i dóna’ns un cor apte per a comprendre, per a discernir, per…
Benedicció del Yotser Or
(Creador de la LLum) que, en l’ofici del Sabat, precedeix la recitació de la Sema’ o professió de fe : Beneït siguis, Senyor, rei del món que vas crear la llum i les tenebres ; que feres la pau i que a tota cosa vas donar forma. Beneït siguis, Tu, que renoves diàriament les obres de la teva creació.Beneït siguis, Déu nostre, per la glòria de les obres de les teves mans i per la llum engendradora de llum que has fet per a lloança teva. Beneït sigui el Senyor déu nostre, que va formar les estrelles.