Persona humana o respeto del orden en las cosmologías bantú
Jean-Bosco Botscho Este texto es un fragmento de "Cosmologías tradicionales africanas y dignidad de la persona humana", documento que encontraran completo en el apartado e-docs de esta web. click aquí Jean-Bosco Botsho. Licenciado en Relaciones internacionales y en Derecho, miembro de la Asociación Intercultura i del CEII de la Universidad Autónoma de Barcelona. Presidente de la Asociación AFRICAT, trabaja en el Centro Interreligioso del Ayuntamiento de Barcelona. La noción del orden en las cosmologías bantú puede ser aplicada al cosmos en general y a cada uno de los componentes del mismo componente. En el marco de este texto nos limitaremos al orden como principio de jerarquía entre seres humanos miembros de una misma comunidad. Las cosmologías que estudiamos reconocen la existencia de una pluralidad de criterios susceptibles de ser considerados para ordenar en particular los seres humanos dentro de una misma comunidad. Esta pluralidad de criterios implica que una misma…
Cosmologías tradicionales africanas y dignidad de la persona humana
por Jean-Bosco BotshoLas violaciones de los derechos humanos, en nombre de las "tradiciones", tan frecuentes hoy en África subsahariana llevan a mucha gente a negar que las mismas tradiciones tienen una noción de la dignidad de la persona humana. Jean Bosco Botsho ha querido mostrar en este documento que el África tradicional posee en particular teorías que garantizan la protección de los seres humanos. Basándose en vivencias y observaciones entre unos pueblos bantú de su propio país, la República Democrática del Congo, muestra cómo el universo cultural bantú es portador de un conjunto de cosmologías que profesan principios que proclaman la dignidad de la persona humana. Analiza, para ello, los ejes centrales de tres de los principios que le parecen más destacables, es decir: la supremacía de lo “invisible”, el imperativo de la unidad, y el respeto del orden.Jean Bosco Botscho es licenciado en Relaciones internacionales y en Derecho, miembro…
L’espiritualitat de les religions
Presentació: Conèixer millor l'aportació espiritual d'una realitat religiosa plural. Aquest era l'objectiu dunes jornades organitzades per la Confederació de Religiosos de les Balears, a Palma de Mallorca, el març de 2004. En aquest marc, Teresa Guardans -que havia estat convidada per a parlar "d'Orient"- va situar l'espiritualitat des de la perspectiva de les propostes de Joan de la Creu i Teresa de Jesús, i va comparar els suggeriments i orientacions dels mestres carmelites amb una selecció de textos de la saviesa hindú (Upanixads i Bhagavad Gîta) i dels ensenyaments del Buddha Gautama (extractes del Dhammapada, principalment) .................................................... Per a descarrega
En Gandhi, el cercador de Déu i el polític formen una perfecta unitat
Una idea molt corrent, tant en àmbits religiosos com no religiosos, és pensar que les persones que es concentren en un procés espiritual són persones malaguanyades per les tasques socials i polítiques. És més, se'ls retreu que amb la seva mística el que fan és desviar la força de la religió de la seva veritable tasca que és arranjar els mals i les injustícies del món. La desvien de tal manera que la empren en benefici propi, dedicant-la al seu perfeccionament oblidant els mals dels seus germans. L'eficàcia de l'acció política i social rau en la racionalitat, en la força dels projectes que es proposen, en la capacitat de convèncer, en l'atractiu personal o moral dels líders. Tot això no te res a veure amb l'experiència espiritual o mística, sinó amb el convenciment respecte un ideal i amb la coherència dels actes ordenats de cara a la consecució de l'ideal…
La presència del Transcendent
La presència del Transcendent es fa sentir arreu, en tot temps i en tot lloc : una certesa que se’ns fa evident tan bon punt ens atansem al llegat de saviesa de les diverses cultures. Una mostra en són els Upanixads, “comunicacions” o “instruccions” -això vol dir el terme- dels mestres hindús de l’antiguitat als seus deixebles. Paraules que busquen obrir els ulls als deixebles, mostrar-los la via. Escoltem com el Chândogya Upanixad, del segle VII a.C., aproximadament, parla de Brahman, de l’Absolut : Allò que anomenem Brahman és l’espai exterior a l’home, exterior a l’home.És l’espai interior de l’home, interior de l’home.És l’espai interior del cor. És ple. És immutable.Llum que supera tot esplendor, llum que brilla sobre la terra i més enllà dels cels més alts.Aquesta és la Llum que brilla en el nostre propi cor.Tot és, en veritat, Brahman. És l’origen, la fi i la subsistència de…