La presència del Transcendent

La presència del Transcendent es fa sentir arreu, en tot temps i en tot lloc : una certesa que se’ns fa evident tan bon punt ens atansem al llegat de saviesa de les diverses cultures.

Una mostra en són els Upanixads, “comunicacions” o “instruccions” -això vol dir el terme- dels mestres hindús de l’antiguitat als seus deixebles. Paraules que busquen obrir els ulls als deixebles, mostrar-los la via. Escoltem com el Chândogya Upanixad, del segle VII a.C., aproximadament, parla de Brahman, de l’Absolut :

Allò que anomenem Brahman és l’espai exterior a l’home, exterior a l’home.
És l’espai interior de l’home, interior de l’home.
És l’espai interior del cor. És ple. És immutable.
Llum que supera tot esplendor, llum que brilla sobre la terra i més enllà dels cels més alts.
Aquesta és la Llum que brilla en el nostre propi cor.
Tot és, en veritat, Brahman. És l’origen, la fi i la subsistència de tota cosa.
És ment i vida, és llum i veritat, és l’espai immens. Són d’ell totes les activitats, tots els desigs, tots els perfums i tots els gustos.
Més petit que un gra d’arròs, o que un gra d’ordi, o que un gra de mostassa, o que un gra d’escaiola, habita en el meu cor.
Més gran que la terra, més gran que el firmament, més gran que els cels, més gran que tots els móns, habita en el meu cor.
Abraça tot l’univers i, en silenci, és Amor envers totes les coses. Aquest és Brahman.