Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors.
Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai?
Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
Els hadîths
Els hadîths són el recull de les paraules, exemples i consells que Muhammad digué el llarg de la seva vida i que els qui eren a prop d’ell varen anar recollint.
Al hadîth número 37 del recull d’An-Nawâwî llegim:
Diu un hadîth que quan varen interrogar el Profeta sobre l’adoració perfecta, aquest va respondre : “serveix Déu com si el veiessis en tot moment ja que, si tu no el veus, ell sí et veu en tot moment”.
Un hadîth recull aquestes paraules : “Déu digué : s’acosten a Mi aquells qui posen en obra les meves paraules. Estimo a aquells qui em serveixen i quan Jo estimo, sóc la oïda per la qual el meu servent escolta, sóc els ulls amb els quals veu, sóc la llengua amb la que parla, sóc la ma amb la que agafa, sóc els peus amb els que camina. A aquell qui busca refugi en Mí, Jo el protegeixo.”
Related Posts
This Post Has 0 Comments