Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
Pregària del Profeta Muhammad
recollida per Al-Ghazali. El text s’inicia, com és tradició en el món islàmic, citant la font de la qual prové. Generacions i generacions de musulmans han fet seva aquesta pregària que traspassa qualsevol frontera de credos o religions :
Pregària del Profeta. Ibn al-‘Abbas digué : “Al-Abbas m’envià on es trobava l’Enviat. Hi vaig arribar al vespre. De nit, l’Enviat es va llevar per pregar, i després de les dues inclinacions de la pregària de l’albada, pronuncià aquesta pregària :
Déu meu, em dirigeixo a la teva misericòrdia. Per ella, guia el meu cor, uneix en mi tot allò que es troba dispers, ordena tot el que està desordenat. Per la teva misericòrdia, destrueix les meves rebelions, rectifica la meva fe, preserva el que es troba amagat, fes llum en allò que calgui que surti a la llum. Per la teva misericordia, purifica la meva feina, il•lumina el meu rostre, inspira la meva actuació, avisa’m del mal.
Oh, Déu meu, dóna’m una fe vertadera que mai no defalleixi. Déu meu, que avancem per el bon camí, que no ens extraviem ni siguem la causa de la pèrdua de ningú.
Oh, Déu meu, posa llum al meu cor, llum a la meva boca, llum a la meva oïda, llum a la meva vista, llum als meus cabells, llum a la meva pell, llum a la meva carn, llum a la meva sang, llum als meus ossos, llum a les meves mans, llum davant meu, llum darrera meu, llum per sota meu, llum per damunt de mi, llum a la meva dreta, llum a la meva esquerra. Oh, Déu meu, acreix la meva llum, dóna’m llum, converteix-me en llum. Oh, llum de llum, per la Teva misericòrida, oh Misericordiós !
