Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.
Nombrosos hadîths, o tradicions entorn a Muhammad
recullen paraules del Profeta referents a la pregària. La següent pregària, recollida per Al-Ghazali, és un himne de lloança als noms de Déu. Diu el text :
El Profeta digué :
Pregueu, pregueu ajudant-vos amb els Noms de Déu, pregueu així :
Tu, tu ets Déu, Senyor dels móns,
ets el nostre Déu i no hi ha més Déu que tu, el Déu Viu.
Tu, tu ets Déu, l’Altíssim, el Gran,
i no hi ha més Déu que tu, el que mai ha estat engendrat.
Tu, tu ets Déu, ets el Perdó i el qui perdona,
l’instaurador de tota cosa, la referència de tot.
Tu, tu ets Déu, el Savi, el Misericordiós, el Rei del dia del Judici.
Tu, tu ets Déu, no hi ha més Déu que tu, Creador del bé i del mal,
Creador del cel i de l’infern.
Tu, tu ets Déu, el Déu únic, Impenetrable, Singular,
que coneix el que està amagat, coneix allò que es veu i el que no es veu,
Tu, tu ets Déu, el Sant, la Pau, testimoni de la seva pròpia veritat,
el vigilant, el fort, l’origen, el totpoderós.
Tu, tu ets Déu, el bondadós, el generós, digne de tota lloança i tota glòria,
el qui mostra els secrets i el qui els manté ocults
Tu, tu ets Déu, Senyor dels móns,
ets el nostre Déu i no hi ha més Déu que tu, el Déu Viu.
This Post Has 0 Comments