Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...
La shekina
la presència divina en la creació és un concepte fonamental del judaisme. Moltes són les reflexions entorn al que cal fer per a que Yahveh habiti entre nosaltres, molts els textos que ajuden a mirar la realitat des de l’experiència d’aquesta Presència.
La Mishna, per exemple, recull aquesta conversa entre el Cèsar i el cap del Sanedrí
El Cèsar li va dir a Rabbí Gamaliel : “vosaltres afirmeu que sempre que es reuneixin deu jueus per a pregar, allí hi haurà la shekina. Aixií doncs, ¿quantes shekinas existeixen ?” El rabbí va cridar al criat del cèsar i li va donar un cop amb un cubell, renyant-lo a crits : “tu, ¿com és que permets que el sol entri a la casa del cèsar ?”. El criat, sense entendre res, es defensava dient : “però si el sol brilla per a tothom !”. Doncs si el sol que no és més que un dels mils i mils de servidors del Sant, beneït sigui, brilla al mateix temps per a tothom -digué el rabbí-, amb molt mes motiu la shekina del Sant, beneït sigui, pot posar-se en infinitat de llocs.
Està escrit : jo seré allà on el meu Nom sigui recordat, i beneiré aquell lloc. Rabbí Simeon ben Jokkai assegurava : “vagi on vagi el just, la shekina l’acompanya”
Relacionats
