Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
La shekina
la presència divina en la creació és un concepte fonamental del judaisme. Moltes són les reflexions entorn al que cal fer per a que Yahveh habiti entre nosaltres, molts els textos que ajuden a mirar la realitat des de l’experiència d’aquesta Presència.
La Mishna, per exemple, recull aquesta conversa entre el Cèsar i el cap del Sanedrí
El Cèsar li va dir a Rabbí Gamaliel : “vosaltres afirmeu que sempre que es reuneixin deu jueus per a pregar, allí hi haurà la shekina. Aixií doncs, ¿quantes shekinas existeixen ?” El rabbí va cridar al criat del cèsar i li va donar un cop amb un cubell, renyant-lo a crits : “tu, ¿com és que permets que el sol entri a la casa del cèsar ?”. El criat, sense entendre res, es defensava dient : “però si el sol brilla per a tothom !”. Doncs si el sol que no és més que un dels mils i mils de servidors del Sant, beneït sigui, brilla al mateix temps per a tothom -digué el rabbí-, amb molt mes motiu la shekina del Sant, beneït sigui, pot posar-se en infinitat de llocs.
Està escrit : jo seré allà on el meu Nom sigui recordat, i beneiré aquell lloc. Rabbí Simeon ben Jokkai assegurava : “vagi on vagi el just, la shekina l’acompanya”