Vivim una època de canvi accelerat. Les societats de coneixement, sostingudes per la ciència i la tecnologia, han deixat enrere les antigues formes d'organització simbòlica, els mites i les religions que durant mil·lennis van donar sentit i cohesió a la vida humana. Aquesta transformació ha portat llibertat, autonomia i creativitat, però també un buit de sentit. Durant aquestes dues sessions, explorarem els fonaments antropològics, culturals i epistemològics que sustenten la seva visió.
Lectura comentada del Lankavatara Sutra (2022-2023)

És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
