És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
Lectura del Bodhidharma 2010 / 2011 bis
a càrrec de marià corbí
Al segle VI el monjo Bodhidharma viatja a la Xina procedent de l’Índia. Som davant d’un dels més grans
mestres de l’esperit de la història de la humanitat. Se’l considera el gran patriarca de la versió xinesa
del buddhisme (tch’an) que després passarà al Japó (zen). El buddhisme que ofereix és d’una gran simplicitat
i radicalitat, lluny de tota creença i de les especulacions i llegendes índies. Es tracta d’una forma de
buddhisme molt adequada al nou tipus de societat. (Bodhidharma. Enseñanzas zen. Kairós).
Del 5 d’0ctubre de 2010 al 31 de maig de 2011