Marià Corbí No és el mateix tenir una interpretació coherent de la realitat que tenir una actitud sensitiva sàvia de la realitat. La primera actitud és resultat d’uns principis teòrics bàsics tractats per una persona lògica i calmada, la segona actitud és el resultat d’un savi. No és el mateix tenir un sistema coherent d'interpretació de la realitat, basat en postulats, principis científics i metodologia abstracta de la realitat, que tenir una experiència profunda de la realitat, des d'on s'obren les portes a altres experiències fondes de la realitat. L’experiència profunda és sentir i llum de la ment. El que és sensitiu, quan és profund, és també llum de la ment. El sentir i la llum no van separats, són una unitat.
L’espiritualitat com a repte i força transformadora en les societats de coneixement
En les noves societats, en la mesura en què aquestes viuen de la innovació i producció contínua de coneixement, allò absolut només pot ser viscut per la via de l’espiritualitat, com a la realitat sense fons ni forma que és, i no per la via de la religió. I en aquest sentit, tant per a la societat com per als seus membres, l’espiritualitat apareix com una necessitat i com un repte. No hi ha més manera de viure-ho, ja que la seva possibilitat ve determinada per la naturalesa i funció del coneixement que fa possible la mateixa societat. En altres paraules, en les noves societats el coneixement opera com a principi de realitat o matriu possibilitadora que no podem negar. Si vivim d’aquest tipus de coneixement i gràcies a ell, hem de acceptar-lo juntament amb aquells canvis antropològics, axiològics i religiosos que la seva presència i forma d’accionar impliquen.
Relacionats
