Màrius Torres

Sedueix com un bell paissatge
Que fos bell sobretot per la claror del cel.
Qui el travessa en el seu peregrinatge,
S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel.
Emanant la gràcia suprema
S’allò que és innocent, i radiant, i nu,
Tota la seva vida és un poema
Murmurat per una àngel incandescent i bru.
Quan, com fugint de vora nostre
Tanca els ulls, es fanit en el seu rostre
-i quants estels apunten al fons d’aquella nit!-
Queda un instant llunyana, sola
Després, torna i somriu. I el seu esguard humit
Entorn del cap li encén una aurèola

Màrius Torres, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors

Selecció Pepa Torras Virgili