NOMÉS HI HA VIDA

Petita selecció de les converses amb
Sri Nisargadatta Maharaj

(extracte de: Yo soy Eso. Málaga, Sirio, 2003)

Només hi ha vida. No hi ha ningú que visqui una vida (404). Contempli la vida com infinita, indivisa, sempre present, sempre activa, fins que se’n adoni de que és un amb ella (404)

Ha posat massa energia a construir una presó per a si mateix. Utilitzi ara la mateixa quantitat d’energia per a demolir-la (405)

P. Com alliberar-se del sentit de “jo”?
R: Si vol alliberar-se del “jo” abans se n’ha de fer càrrec. Observi’l quan està en acció i quan està tranquil, com comença i quan cessa, què és el que vol i com ho obté, fins que ho vegi i ho comprengui d’una manera clara i total. Al cap i a la fi, tots els yogues, sigui quin sigui el seu origen, només persegueixen una finalitat: salvar-lo de la calamitat de l’existència separada, salvar-lo de ser un punt sense sentit enmig d’un vast i bell quadre. No pot escapar de les seves pròpies obsessions. Només pot deixar d’alimentar-les. (405)

De totes les creences, la pitjor és aquella que el fa pensar que vostè és el cos (409) N’hi ha prou amb que no imagini ser el cos. La idea “jo-sóc-el-cos” és una calamitat, oculta totalment la seva naturalesa real. No pensi ni per un moment que és el cos. No es doni nom ni forma. La realitat es troba en la foscor i el silenci. (412)

P: En quina direcció he de mirar?
R. Totes les direccions són dins de la ment! No li estic demanant que miri en cap direcció particular. Senzillament miri fora de tot allò que succeeix a la ment i dugui-la fins a sentir “sóc”. El “jo sóc” no és una direcció. És la negació de tota direcció particular. […] Dur la ment al sentiment “sóc” simplement ajuda a apartar-la del demés.

P. On em conduirà tot això?
R. Quan la ment s’allunya de les seves preocupacions, s’aquieta. Si vostè no altera aquesta quietud i es manté en ella, s’adonarà que està impregnada d’una llum i un amor que no ha conegut abans, i al mateix temps ho reconeixerà immediatament com la seva pròpia naturalesa (…) La ment revoltosa pot alterar la seva pau i ofuscar la seva visió, però aquesta quietud està condemnada a tornar, sempre que es mantingui l’esforç; fins el dia que tots els límits es trenquen, les fantasies i les inclinacions acaben i la vida es concentra en el present. […] Aleshores ja només hi ha amor en acció. (416)

El que vostè no sap és que tot l’univers és el seu cos i no n’ha de tenir por. Podria dir que té dos cossos: el personal i l’universal. […] El cos personal l’encega tant, que no veu l’universal. Aquesta ceguesa no acabarà per si mateixa, ha de ser eliminada de forma hàbil i deliberada.

(…) busqui i descobrirà la Persona Universal que vostè mateix és (417)

P. Fins i tot si accepto la seva doctrina del cos universal com teoria de treball, de quina manera puc provar-la i de què em serveix?
R. Coneixent-se a si mateix com el qui habita ambdós cossos no repudiarà res. Tot l’univers serà de la seva incumbència; estimarà i ajudarà sàviament i tendrament tot ésser vivent. No hi haurà xoc d’interessos entre vostè i els altres […] cada moviment seu serà una benedicció (418)

Què és ser universal, no com a concepte, sinó com a forma de vida? No separar, no oposar, comprendre i estimar tot allò amb el que entrem en contacte, això és viure universalment. Poder dir amb veritat: jo sóc el món, el món sóc jo, en el món sóc a la meva llar, el món em pertany. Tota existència és la meva existència, tota consciència la meva consciència, tota aflicció la meva aflicció i tot goig el meu goig: això és la vida universal. […] l’actitud general que brollarà serà d’un desaferrament afectuós, sense esperar res a canvi, un constant donar sense demanar res […] (428-429)

Veure també en:  Advaita