Inici

“Los humanos somos animales, con todos los rasgos propios de los animales. Nuestra diferencia específica es nuestra competencia lingüística.  Como todas las restantes especies animales, modelamos la inmensidad del mundo que nos rodea a la medida de nuestro cerebro, de nuestros sensores, de nuestra capacidad de actuación en el medio para satisfacer nuestras necesidades. La estructura de la lengua crea una gran modificación en nuestra relación con el medio, nos da acceso a una doble dimensión de lo que nos rodea y a nosotros mismos: un acceso relativo a nuestras necesidades, que nosotros mismos modelamos, y un acceso no relativo a esas necesidades, que está libre de nuestras modelaciones.

MONTSE CASTELLÀ > Petita tria del poemari DESTIL·LACIONS: POEMES BREUS, de la Montse Castellà

Les noves tecnologies en desenvolupament exponencial (Big Data, IA, robòtica, nanotecnologia, nanotubs, nanofibres, biotecnologia, computació quàntica, etc.) han de portar-nos a reflexionar seriosament sobre com volem viure els humans amb tot aquest aparell de coneixements, tecnologies i possibilitats bones i dolentes que s'obren amb tots aquests sabers. El desenvolupament d'aquests sabers i tecnologies exigeix que ens plantegem un nou projectes axiològics col·lectius (PAC) per a la humanitat. No podem continuar, sense gravíssimes conseqüències, manejant-amb el projecte axiològic col·lectiu -PAC -neocapitalista d'explotació de l'mig i dels col·lectius humans. És totalment insostenible i més com més creixin aquestes TC.

Més enllà de la calma que pot aportar, el silenci és escolta, és interrogació, és mirada atenta, és comprensió, profunda comunió amb tot, el silenci és saviesa. Ens en parla aquest llibre de Teresa Guardans (editorial Viena).

En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.