Inici

Si per construir l'ètica partim d'una antropologia que diu que els humans som animals racionals, ens trobarem amb problemes irresolubles. És indubtable que ja amb les societats industrials i, sobretot amb la progressiva implantació de les societats de coneixement d'innovació i canvi continu, s'ha generat un gran problema axiològic greu. La moral propugnada per les religions en les societats agrari-autoritàries s'ha mostrat com no apta per a les noves circumstàncies culturals. Quan van aparèixer les societats industrials es van trobar que la moral religiosa no solucionava els problemes axiològics que la nova manera de vida presentava. La solució que van trobar va ser o eliminar la religió o separar la religió de les normes de la vida col·lectiva. Es va abandonar la moral religiosa i es va intentar fonamentar un sistema de comportaments col·lectius que no depengués de les creences; es va pensar construir una ètica de fonament racional.

Amb aquest llibre clausurem el cicle de 15 edicions de Trobades Internacionals (2004-2019) organitzades per CETR, que es va poder iniciar gràcies a la col·lboració de la Fundació Jaume Bofill en els primers cinc anys i posteriorment va poder continuar gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent. En aquesta darrera edició ens hem proposat investigar amb deteniment la diferència i contraposició que hi ha entre una espiritualitat que ha de passar per la submissió i una espiritualitat -o millor, una qualitat humana profunda-, que ha de passar per la indagació i creació lliures. Esperem que el nostre treball pugui resultar d’ajuda.

Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps,  en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar  com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.

La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.