Skip to content

Últims articles

Perspectives de l’Absolut

"Estem convidats a habitar el nostre planeta, juntament amb totes les tradicions, amb noves categories, reverenciant tant les que hem rebut dels nostres avantpassats com acollint les que ens presenten els nostres contemporanis, que arriben amb els seus llegats mil·lenaris." ...llegim al pròleg de l'obra de Xavier Melloni: "Perspectivas del Absoluto. Una aproximación místico-fenomenológica a las religiones". (Herder, 2018).

Llegir més

El meu déu

Una petita selecció del poemari "El sol i les seves flors" (Empúries, 2018) de Rupi Kaur (n. 1992), escrittora, il·lustradora i fotògrafa canadenca. "Marcir-se", "caure", "arrelar", "alçar-se" i "florir" són els apartats d'aquesta obra en la qual, amb la metàfora del creixement de les flors com a fil conductor, l'autora parla de renaixement després de la caiguda en el profund abisme.

Llegir més

ENS UNIM AL MOVIMENT FRIDAYS FOR FUTURE

Fridays For Future, juntament amb altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions internacionals a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l'Acció Climàtica de l'ONU. Aquesta setmana d'accions culminarà el proper 27 de setembre amb la Vaga Mundial pel Clima.

Llegir més

D’una espiritualitat com submissió a una espiritualitat com indagació i creació lliure

A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.

Llegir més

Necessitat d’una lectura continuada dels mestres del camí a la dimensió absoluta

No hi ha res més subtil i incopsable per a l'animal humà que el camí a la dimensió absoluta. Aquesta dimensió no és objectivable ni representable. Com caminar per on no hi ha punts de referència, ni està assenyalat el camí, ni es poden posar els peus sobre les petjades d'un altre? Com caminar un sender en el qual no hi ha res a buscar, res a aconseguir i res a fer? Cada pas del camí és una indagació i una creació...

Llegir més
Back To Top