Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
El gran olvido: la gratuidad del vivir. Principios de epistemología axiológica 6
ISBN PAPEL 978-84-685-4883-8
ISBN DIGITAL 978-84-685-4884-5
Precio: 11€
Descarga gratuita o compra online
Aquest llibre recull els pensaments i meditacions de Marià Corbí dels últims temps sobre les transformacions que està provocant l’entrada i assentament de les societats de coneixement en tots els nivells de la vida humana.
Es tracta de reflexions noves sobre temes com la qualitat humana, la qualitat humana profunda que els nostres avantpassats van dir espiritualitat, la crisi axiològica, religiosa i ideològica i la necessitat urgent de crear projectes de vida col·lectiva adequats a les societats d’accelerada innovació i canvi.
L’autor s’endinsa en el que anomena dimensió absoluta del real com a dada antropològica, la qual cosa suposa una novetat en la història humana perquè en el passat aquesta dada ha estat segrestat al servei de les religions funcionant com a projecte de vida col·lectiva. Aquesta aproximació a la dimensió absoluta està orientada per la preocupació de saber com acostar-se a les generacions més joves que estan ja envaïdes pels trets de les societats de coneixement i que, per això, no poden heretar del passat, encara que volguessin, les formes religioses de comprensió i cultiu de la dimensió absoluta de la realitat.
Corbí ha observat que els més joves manquen de tota orientació eficaç per a aconseguir una qualitat humana que sigui d’una certa profunditat, i que, no obstant això, la necessiten imprescindiblement per a gestionar convenientment les societats de coneixement que ja estan i estaran demà exclusivament a les seves mans. No han d’oblidar la dimensió gratuïta del viure perquè sense el cultiu d’aquesta dimensió no podran tenir la frescor, humanitat i creativitat que imprescindiblement requereix la gestió de les noves societats.
En el llibre es recullen alguns consells pràctics dels savis de les grans tradicions que, més enllà de formar part del programa col·lectiu, condueixen a la felicitat humana, la flexibilitat i la creativitat.