Últims articles
Algunes pràctiques de silenci amb un text del Ioga Vasishta
“Et saludo, oh ésser!” és un text que pertany a l’obra Ioga Vasishta, i sobre el que es va treballar en unes pràctiques de silenci. El text ja havia estat recollit en aquest web; l’acompanyem ara amb les orientacions de treball proposades, per si poden servir per aprofundir-hi. El Ioga Vashista, s’atribueix al savi (semi llegendari) Vâlmiki (datada vers els s. XI-XIII). Vâlmiki exposa al seu deixeble Bharadvâja les sàvies converses del savi Vâsishta amb el príncep Râma. És la…
Un ordre imaginat. La funció dels mites
Fragment de l'obra de Y.N. Harari: Sàpiens. Una breu història de la humanitat. (Edicions 62, 2015). El grapat de mil·lennis que van separar la Revolució Agrícola de l'aparició de ciutats, regnes i imperis no van ser suficients per permetre l'evolució d'un instint de cooperació en massa. Malgrat la falta d'aquests instints biològics, durant l'era dels caçadors-recol·lectors, centenars de desconeguts van poder cooperar gràcies als seus mites compartits.
Sermó del despertar -fragments-
De: Bodhidharma. Enseñanzas zen (Kairós, 1995), amb comentaris de Marià Corbí (de l'obra: La puerta de la sabiduría). La esencia del camino es el desapego. Y el objetivo de aquellos que practican es liberarse de las apariencias. Se dice en los sutras: ‘el desapego es iluminación porque niega las apariencias’. La budeidad significa conciencia.
Sobre el cultiu de l’atenció
Hay una atención hacia nuestro entorno y hacia nosotros mismos que está regida por la necesidad. Esa atención puede distraerse, pero fácilmente despierta cuando se le presenta algo relacionado con sus necesidades, con sus deseos. Se da una segunda atención, que es preciso educar y cultivar; una atención que no la despertará el objeto del deseo, sino que deberá aprender a estar alerta y vigilante sin buscar nada, sólo ver, comprender. Observar de forma continuada es el camino para obtener…
Quiere Él que vuele el sapo por sí mesmo…
Reflexions amb motiu del cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús (publicades a: castellinterior.wordpress.com, un web dels Carmelites Descalços) Em voltava pel cap dedicar aquestes línies a posar de relleu el paper de Teresa de Jesús com a mestra de l’experiència d’Absolut, mestra d’aquell silenci personal que ofereix la possibilitat de descobrir el fons d’eternitat que ens habita, aquella font de la pròpia existència “que per comoditat podem anomenar Déu” (com diu Etty Hillesum en el seu Diari): el palau del Rei –en paraules de santa Teresa–.